Resultats de la cerca

Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme

Els membres de la sèrie més ben coneguts són l’àcid ditiònic H 2 S 2 O 6 , que es forma per oxidació amb diòxid de manganès de l’àcid sulfurós, i l’àcid tetratiònic H 2 S 4 O 6 , format a l’estadi de sal per oxidació amb iode del tiosulfat sòdic Són, en general, àcids forts, que donen únicament sals neutres, dels quals hom coneix únicament les sals de metalls alcalins

Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica

En la cimera celebrada al juliol a Santa Maria, a l’illa de Sal, Cap Verd va començar a presidir la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa CPLP, integrada per les cinc excolònies portugueses a l’Àfrica Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe i Cap Verd, el Brasil, Portugal, Timor Oriental i Guinea Equatorial Cap Verd presidirà l’organització en el bienni 2018-20, amb el lema “Cultura, persones i oceans”

Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa

Des de la fi de la dècada dels seixanta ha assolit una certa difusió com a alimentació no convencional Es basa en el consum de cereals integrals i lleguminoses, poques verdures preferentment cuites, no empra espècies ni picants, amaneix amb sal no refinada, salsa de soia i similars, recomana mastegar molt bé, beure poc infusions sense sucre i evitar sucre, fruites tropicals, productes animals, additius, pesticides i adobs químics Portat de forma estricta pot ésser causa de mala nutrició

Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica

Entre les substàncies on l’efecte és més notable cal esmentar el titanat de bari i la sal de Rochelle Aquestes substàncies presenten, a més, histèresi dielèctrica, de manera que la gràfica D/E té una forma semblant a la B/H de les substàncies ferromagnètiques la permitivitat ε és variable, segons el valor del camp i la temperatura Aquesta propietat desapareix en el punt de Curie, i té aplicació en la conversió directa de calor en electricitat

Situada al S del golf de Hammamet, és un centre portuari i agrícola i un nucli industrial Exportació de fosfat, oli, espart, llana i sal de Monastir Correspon a l’antiga Hadrumetum , quarter general d’Anníbal Els aglabites segle IX bastiren sobre els fonaments d’una basílica paleocristiana un ribāṭ monestir sufí, un dels monuments islàmics més antics del Magrib Conserva vestigis romans d’unes termes i d’un teatre, i unes catacumbes cristianes segles II-III

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506