Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
marquesat de Tortosa
Història
Títol senyorial concedit pel rei Alfons III el 1329 al seu fill l’infant Ferran, a la mort del qual (1363) fou incorporat definitivament a la corona.
La denominació de marquesat li fou donada pel fet d’haver estat en territori de marca i haver pres 1148 el títol de marquès de Tortosa , el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que la conquerí
marquesat d’Orani
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya el 1624 a Diego Silva-Mendoza y de Portugal (mort el 1661), baró de Monòvar i de Mur i senyor d’Orani.
Passà als Bernuy, un altre cop als Silva i als Vázquez
Les societats agràries a l’època de la revolució
Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…
Artà
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en una península quadrada ( península d’Artà
), extrem septentrional de les serres de Llevant i de les subbètiques.
El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra tèxtil artesana…
Sala de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Situació La Sala de Vilalleons és una domus que fou antiga casa senyorial del terme, convertit després en masia Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,0 —y 38,0 31 tdg 440380 Per arribar-hi cal anar a Vilalleons i prendre el camí que travessa el poble, passant per darrere l’absis de l’església En comptes d’agafar la direcció que mena a Puig-l’Agulla, cal seguir un camí en molt bon estat que surt a mà esquerra i que mena a la casa, visible des del poble estant GOP Història Aquesta domus o casa forta es…
Castell de Porqueres
Art romànic
Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…
Castell de Natjà (Baells)
Art romànic
El poble de Natjà és a 748 m d’altitud, al vessant sud-oest de Montferrús El castell fou conquerit, com els altres de la rodalia, per Guerau II Ponç de Cabrera vers el 1090, car aquest any, conjuntament amb la seva esposa Estefania, l’esmentat vescomte dotà l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies dels castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells Guerau II Ponç de Cabrera, l’any 1092, cedí tell de Natjà per esponsalici a la seva muller Estefania Un temps després, sembla que la senyoria de l’esmentada fortalesa era en poder del cavaller pallarès Bertran Calcavila, senyor de…
marquesat de Giuliana
Història
Títol senyorial concedit per Carles V, a Sicília, el 1543, a Alfons de Cardona i de Luna (mort el 1547), comte de Chiusa i vuitè baró de Giuliana.
Passà el 1567 als marquesos de Castiglione La baronia de Giuliana fou donada el 1399 a Joana de Peralta, i havia passat als Luna, als barons d’Avola i als ducs de Terranova, als quals la comprà 1530 el primer marquès de Giuliana
comtat de Fuentes de Valdepero
Història
Títol senyorial concedit l’any 1572 a Juana de Acevedo y Fonseca, senyora de Cambados, a Galícia, i muller de Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo
.
Passà als Zúñiga, Méndez de Haro, Álvarez de Toledo, Silva i FitzJames Stuart
baronia de Finestrat
Història
Títol senyorial vinculat, amb prèvia facultat reial, el 1691 per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia.
El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pobil, i el 1929, als De la Guardia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina