Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…

La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La pluviositat és…

Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…

Situació Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars Mapa 32-12 289 Situació 31TBG999701 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil L’església de Lluçars no figura a les collectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne…

Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’organismes…

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…

Aspecte general extern d’una escifomedusa, en visió ventral A , i esquema d’un tall tranversal B 1 Tentacle oral, 2 tentacles subombellars, 3 ropàlies, 4 lamelles, 5 músculs radials, 6 músculs circulars o coronals, 7 gònades, 8 exombrella, 9 filaments gàstrics, 10 cavitat gàstrica, 11 manubri, 12 boca, 13 mesoglea, 14 cavitat sensorial, 15 gangli nerviós, 16 cavitat subgenital, 17 ocel, 18 estatocist, 19 tentacle Jordi Corbera, a partir de fonts diverses Els escifozous són cnidaris que es coneixen principalment per llur estadi de medusa Es tracta de les típiques meduses de grans dimensions…

Planta jove d’angiosperma monocotiledònia A i seccions esquemàtiques longitudinals de la gemma apical A’ i transversal de la tija A’’, que mostra una estructura primària 1 Con vegetatiu, 2 primordis foliars, 3 primordis de les gemmes axillars, 4 feixos conductors, 5 epidermis, 6 còrtex primari, 7 medulla, 8 floema, 9 xilema Mercè Cartañá, a partir de fonts diverses En contraposició a la rel, la tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum S’encarrega de suportar les fulles i les flors que poden distribuir-se, d’aquesta manera, en l’espai i esdevé el veritable eix del corm, a…

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…