Resultats de la cerca
Es mostren 1661 resultats
Joachim von Ribbentrop
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler 1932 i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis 1933 El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre d’afers…
Ramon IV de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (~1011-47), fill gran del comte Sunyer I de Pallars.
Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar en l’empresa…
Felip I de Castella
Història
Arxiduc d’Àustria, sobirà dels dominis de la casa ducal de Borgonya (1482-1506), rei de Castella (1504-06).
Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a Castella, però,…
Antoni de Banyuls i de Forcada
Cristianisme
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor i la pastora…
,
Sant Sadurní de Gramenet (la Torre de Cabdella)
Art romànic
En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any 1314 no era…
Sant Joan Evangelista de Parestortes
Art romànic
La primitiva església parroquial de Sant Joan Evangelista, de nau única, en l’actualitat de propietat particular, es troba a l’interior del castell de Parestortes El lloc de Parestortes és esmentat en la documentació medieval a partir del segle X tanmateix, la seva església dedicada a sant Joan Evangelista no consta escripturada fins l’any 1130, en un document pel qual Dalmau feu donació a Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, amb motiu de la consagració d’aquesta, d’un clos situat a la parròquia de “Beati Johannis de Parietibus tortis” De l’inici del segle XV, hi ha notícia que l’any 1418 Anna de…
Johnny Mandel
Música
Compositor, arranjador i trombonista nord-americà, de nom real John Alfred Mandel.
Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…
Antonio Ripa Blánquez
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación , del pare Antoni Soler L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sollicità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical…
Johann Adolph Scheibe
Música
Compositor i teòric alemany.
S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també nombroses…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina