Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Ejército de Liberación Nacional
Organització guerrillera de Colòmbia d’ideologia marxista-leninista.
Fundada el 1964 per un grup d’estudiants i camperols, participa del conflicte armat colombià a la zona del Catatumbo, al departament de Norte de Santander, al sud del departament de Bolívar i als departaments d’Arauca, Cesar, Antioquia, Cauca, Nariño i Valle del Cauca, entre d’altres La bandera de l’ELN és vermella sobre negre, inspirada en el moviment revolucionari cubà 26 de Juliol Des de la seva creació s’ha caracteritzat per la realització d’atemptants a oleoductes d’empreses multinacionals i a la infraestructura elèctrica del país El 1987 ingressà, juntament amb altres grups armats…
dori | dòria
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que envaí Grècia al segle XII aC i s’imposà als aqueus.
La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon millenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica Fins al segle IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats aquees d’Argos i…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells…
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Vista del Museu Arqueològic
Crèdits: Enfo
Museu
Museu constituït a Tarragona per l’estat el 1874, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d’Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes.
És la collecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes Fou installat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, la Villa romana dels Munts Altafulla i la Villa romana de Centcelles Constantí i integra també en el seu organigrama els monuments de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions −situats a la Via Augusta−, així com el…
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…
Elias Canetti
Literatura alemanya
Escriptor búlgar d’origen sefardita en llengua alemanya.
Passà la seva infància a Bulgària, Anglaterra, Àustria, Suïssa i Alemanya Estudià ciències a Viena, on visqué fins el 1938, emigrà a París 1938 i a Londres, on s’installà el 1939 i prengué la nacionalitat britànica La seva obra presenta una triple temàtica la defensa de la dignitat individual contra la massificació de l’home, l’abús del poder i l’absurd de la mort Les primeres obres, les comèdies Hochzeit ‘La boda’, 1932 i Komödie der Eitelkeit ‘La comèdia de la vanitat’, 1950, i la novella Die Blendung ‘L’enlluernament’, 1935 tingueren escassa ressonància abans dels anys…
Benno Besson

Benno Besson
© ErlingMandelmann.ch
Teatre
Nom pel qual fou conegut el director teatral suís René Benjamin Besson.
Estudià filologia romànica i anglesa, a més de direcció teatral, i treballà com a traductor i ajudant de direcció El 1947 conegué personalment Bertolt Brecht , sota la protecció del qual anà a l’antiga República Democràtica Alemanya Nacionalitzat, el 1949 ingressà al Berliner Ensemble Tingueren un gran ressò els seus muntatges de Der gute Mensch von Sezuan i Die Targe der Commune , de Brecht, i de Volpone , de Ben Jonson El 1958 abandonà el Berliner Amb el Deutsches Theater de Berlín dirigí La pau , d’Aristòfanes, en versió de Peter Hacks, Els dos cavallers de Verona , de Shakespeare, Tartuf…
Eubie Blake
Música
Pianista i compositor nord-americà de ragtime, de nom originari James Hubert Blake.
Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i…
Claude Goudimel
Música
Compositor i editor musical francès.
Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de Sant Bartomeu…
Heinrich Scheidemann
Música
Compositor i organista alemany.
Entre el 1611 i el 1614 estudià amb el famós compositor holandès JP Sweelinck El 1629 ocupà l’antic lloc del seu pare como a organista a l’església de Santa Caterina a Hamburg Fou molt apreciat per les seves qualitats d, expert en orgues, compositor i pedagog Entre els seus nombrosos deixebles cal esmentar JA Reincken i W Fabricius Com a organista i compositor de música per a orgue, exercí una gran influència sobre M Weckermann Fundador de l’escola organística del nord d’Alemanya, destacà per l’esperit innovador de la seva música Amplià l’estil del seu mestre Sweelinck a la recerca d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina