Resultats de la cerca
Es mostren 1997 resultats
Els Lusíades
Literatura
Poema èpic portuguès, obra de Luís Vaz de Camões.
Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment…
Salvador Estrem i Fa
Literatura catalana
Teatre
Poeta, prosista i dramaturg.
Publicà poemes a En Patufet i Mont-Sant , collaborà a El Llamp i dirigí la revista de Falset Priorat 1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no…
,
Bernat de Boïl

Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…
Miquel de Ballester
Història
Militar i navegant.
Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica setembre del 1493 — juny del 1496 Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola, on fundà el primer ingenio , precursor de la producció de canya de sucre Durant la revolta de Francisco Roldán, cap del moviment sediciós octubre del 1498 contra l’administració del descobridor, tot fent costat a l’almirall, aconseguí una concòrdia provisional entre els dos A l’octubre del 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l…
Miquel Lladó i Miquel
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions Els camins de la por 1971 i Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu…
,
Yvonne Printemps
Música
Soprano francesa, de nom real Yvonne Wigniolle.
Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del seu segon…
Henrique Oswald
Música
Compositor i pianista brasiler.
Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…
Franz Seydelmann
Música
Compositor alemany, germà del pintor Jacob Seydelmann i fill del cantant de la capella de Dresden F. Seydelmann.
A la seva ciutat natal estudià amb JG Schürer i JG Naumann, també professors de J Schuster, de qui fou amic i company Ambdós anaren a Itàlia el 1765 acompanyats per Naumann, en un viatge gairebé obligat per a qualsevol músic El 1787 fou nomenat mestre de capella a Dresden, juntament amb Schuster, funció que hagué d’assumir totalment a causa dels constants viatges a Itàlia del seu company Aquesta designació li comportà responsabilitats tant en el camp operístic com en el de la música religiosa És autor de més d’una desena d’òperes, com La serva scaltra 1773, obra amb la qual…
Richard Graham Meale
Música
Compositor australià.
Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb…
Michel de La Barre
Música
Compositor i flautista francès.
La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina