Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Yvette Barbaza
Historiografia catalana
Geògrafa occitana.
Nascuda en el si d’una família de viticultors llenguadocians, cursà estudis superiors a la Universitat de Montpeller 1934-38 En 1942-57 es dedicà a l’ensenyament secundari L’any 1954 volgué iniciar una tesi doctoral sobre el litoral llenguadocià tanmateix, aquest projecte quedà descartat arran d’una visita realitzada l’any següent a la Costa Brava L’impacte d’aquesta visita fou tan considerable que el 1956 començà a treballar en la redacció de la seva tesi doctoral Paisatge humà de la Costa Brava , que fou llegida al maig del 1966 i, aquell mateix any, publicada a París amb el títol Le…
Universitat de Girona
La Universitat de Girona
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Un privilegi reial per a la creació d’un estudi general ja fou atorgat, després d’un seguit d’actuacions del municipi, el 1446 per Alfons IV de Catalunya-Aragó tanmateix, hom no n'aconseguí la confirmació eclesiàstica i l’arbitri dels fons necessaris per a assegurar-ne el funcionament fins més tard, i la primera pedra no fou collocada fins al desembre del 1561 Començà a funcionar a l’edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec, el 1572 Hom hi impartia els estudis de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia i també dret i medicina, però llur importància devia ésser menor La seva…
Sant Andreu (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la seu d’una extensa parròquia situada a la part alta de la ciutat Les primeres referències escrites de l’església daten de l’any 1152 En l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168 apareix com a dependent del prepòsit de l’església de Sant Llorenç A partir dels segles XIV i XV l’església estigué molt vinculada a l’Estudi General, ja que esdevingué centre de la vida universitària Tenia nombrosos beneficis i capelles sostinguts per membres de l’Estudi, principalment de medicina El collegi de metges i els professors de medicina de l’Estudi General sostenien la…
Viatge d’en Pere Porter a l’Infern
Literatura catalana
Relat anònim de començament del segle XVII, que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l’administració de justícia de l’època.
Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració…
Sant Miquel d’Espinzella (Viladrau)
Art romànic
Situació Alçat, secció transversal i secció longitudinal, a escala 1200, de l’església, on es pot veure clarament el recinte inferior que ocupa tota l’àrea de la capella M Anglada Aquesta capella forma part del conjunt d’edificis que constitueixen el casal d’Espinzella que acabem de descriure No n’indiquem, doncs, ni la situació ni l’itinerari Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc d’Espinzella Fou sempre una capella vinculada als senyors de la domus d’Espinzella i depenent de la parròquia de Sant Martí de Viladrau El terme de Taradell…
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts…
persecucions
Cristianisme
Nom donat al conjunt de violències exercides contra els cristians en temps de l’imperi Romà.
Suetoni recorda una primera persecució, al voltant de l’any 50, quan Claudi expulsà els jueus de Roma, perquè avalotaven en nom d’un tal Chrestus però fou a partir de l’incendi de Roma que Neró començà la persecució 64 La mateixa actitud adoptaren els emperadors Domicià 94, Trajà 111, Antoní Pius 138-161, Marc Aureli 161-180 fins en aquest moment les persecucions foren parcials i afectaren, excepte la de Trajà, preferentment l’àrea romana Septimi Sever 202-211 decretà la persecució contra els catecúmens, i Maximí Traci 235-238 contra els clergues i dirigents de les comunitats Amb Deci 249-251…
Antonio Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…
els Desemparats
La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats
© Fototeca.cat
Advocació de la Mare de Déu, popular a la ciutat de València des del s. XV.
Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa…
espasa

Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina