Resultats de la cerca

Prop seu hi ha la capella de Sant Isidre 1625

El  Museu del Disseny de Barcelona , que el setembre del 2023 adoptà el nom de l’edifici on té la seu i fou rebatejat amb el nom de Disseny Hub Barcelona , té l’origen en la integració, a partir del 2008, de tres museus municipals el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona i el Gabinet de les Arts Gràfiques, que fins el desembre del 2012 disposaren de dos espais temporals situats al carrer de Montcada DHUB i al palau de Pedralbes DHUB Museus El 2012 s’hi integrà, a més, el Museu de Ceràmica Inaugurat el 13 de desembre de 2014, el Museu del Disseny…

El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…

Funciona de manera semblant a un turboreactor, però amb la diferència que una gran part de l’energia de propulsió dels gasos d’escapament 80 a 85% és utilitzada per a moure una turbina més gran que les dels turboreactors, que impulsa, a través d’un sistema reductor mecànic, l’arbre de l’hèlix És un tipus de motor més econòmic que el turboreactor i és especialment indicat com a grup propulsor, entre d’altres, d’avions comercials de línies de curt recorregut llur velocitat ideal són els 750 km/h, d’helicòpters, d’aerolliscadors, etc

Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones, especialment en els…

L’església de Sant Sadurní, romànica, depèn de la de Saldes

Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella , principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de…

De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…