Resultats de la cerca

El lloc d’Olvan apareix ja esmentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell La primera referència sobre el castell d’Olvan data del final del segle IX, quan el trobem esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan, datada el 9 de desembre de l’any 899 En aquesta acta podem llegir que el bisbe Nantigís d’Urgell consagrà, a precs d’un noble anomenat Fruia i de tots els altres habitants de la parròquia del castell d’Olvan, una església dedicada a Santa Maria “ Ideo iamdictus Froia vel cetera plebs habitantes i…

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria de Lillet, a…

Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà…

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Prop seu hi ha el barri de la Sala d’Amunt El lloc pertanyia a la baronia de Foixà

Es formà a partir de la segona meitat del segle XVIII

És un antic barri de pescadors

Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born interessant estructura metàllica de la segona meitat del segle XIX, en funcionament fins el 1971, en què fou traslladat La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics torneigs i justes el primer testimoniatge dels quals data del 1372, festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració…