Resultats de la cerca

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que…

Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, edifici del segle XI, bé que amb unes formes arcaïtzants J A Adell Santa Maria és l’església del poble d’Ermedàs, el qual es troba situat al cim d’un pujol poc enlairat, al sector occidental del terme, a uns 2 km de Garrigàs, a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG950707 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II, a partir de la qual, venint de Girona vers Figueres, després de passar Bàscara, a mà dreta i prop del punt quilomètric 752, hom troba el camí que porta al poble d’Ermedàs, el qual ja és…

Situació Una vista de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera, de la qual hom pot veure l’interior a la fotografia F Tur Les restes de l’església i del Poblat del Palau són situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire i de l’Escala que del seu cap de municipi Es tracta de les ruïnes d’una antiga població d’èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist, segons les mostres de ceràmica trobades superficialment pels seus voltants Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots de terra,…

Situació Un aspecte de les ruïnes que queden de l’edifici, mig tapat per la vegetació El que presenta la fotografia és una part del mur de tramuntana G Orriols Les ruïnes de l’església es troben situades a uns 400 m en direcció nord, de la masia del Cerdà de la Garga, dins el terme de Centelles Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 36,3 —y 25,3 31 TDG 363253 Per arribar-hi, hom pren la carretera de Centelles en direcció a Moià o Caldes de Montbui C 1413 arribant al punt quilomètric 14 s’agafa un camí a mà esquerra que hi mena El Cerdà és…

Situació Planta de l’església, amb els seus paraments, segons el projecte de restauració realitzat pels arquitectes F Fernández i M Gallego Hom pot observar l’estructura original, a base d’una nau amb un absis, ampliada, en època barroca, amb una segona nau, el campanar a tramuntana i una sagristia a migjorn Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona L’església de Sant Julià de Vilamirosa es troba en un puig, al costat del mas Fugurull, a l’extrem de migjorn del terme, a l’altra banda del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de…

Situació Vista de l’exterior de l’església amb la nau romànica vers ponent i una de les capelles laterals, la de migjorn, erigides el segle XVII, les quals han conservat la restauració de l’any 1976 M Catalán L’antiga església parroquial de Vinyoles d’Orís és situada a la part alta de la població en una plaça Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 36,3 —y 54,7 31 tdg 363547 Vinyoles es troba al costat esquerre de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, entre Sant Hipòlit de Voltregà i l’encreuament que porta a Torelló Les…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, tal com era l’any 1918 Podem observar com l’angle sud-est del campanar no cau en línia amb l’angle de la nau Fet que ens decanta a considerar aquesta estructura com posterior a la construcció de l’església Arxiu Mas El poble d’Engordany es troba a 1 109 m d’altitud, a mà dreta de la Valira d’Orient, davant la seva confluència amb la Valira del Nord i als vessants meridionals del pic de Padern Fou un petit llogaret, al centre del qual hi hagué l’església de Sant Jaume, que ja a mitjan segle XII havia figurat entre les possessions del…