Resultats de la cerca

Situació Finestra de l’absis d’aquesta derruïda església, un dels seus elements més característics ECSA - A Roura Els seus vestigis avui són totalment adossats i gairebé dissimulats pels edificis del mas arruïnat del Bon Mosso, al nord-est del veïnat de Santa Coloma de les Illes Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 58,8” N - Long 2° 39’ 2,4” E Hom hi arriba per un camí que parteix del coll de la Creu de la Feliba Història Potser faci referència a aquesta església un document de l’any 963 en què es fa donació a la catedral d’Elna de l’església de Sant Julià de Montoriol, dita Giramonts És…

Estudià art dramàtic a Bochum RFA i a París El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid El 1985 fundà companyia pròpia El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí Madrid i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte , de R M del Valle-Inclán 1995 Entre els seus darrers muntages cal esmentar Baraja del rey…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

De família mallorquina, estudià cant, solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona —amb Ll Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E Labán—, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran…

Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Costanza di Ventimiglia Acompanyà Alfons IV de Catalunya-Aragó en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça 1435 Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Poitiers, que li aportà el marquesat de Cotrone i els comtats de Catanzaro i Belcastro Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner 1445 De temperament rebel i bellicós, un cop perdonat lluità contra els nobles veïns, i fou processat i empresonat al…

Fill natural d’un noble i d’una pagesa Apassionat, voluble, inestable en la seva actitud política i religiosa, acabà suïcidant-se Escriví la novella fulletonesca Mistérios de Lisboa 1854, inspirant-se en Sue i en Balzac, però obtingué els èxits més grans en la novella passional, centrada en la vida de la noblesa provinciana o de la burgesia de Porto, on defensà els drets de la passió, d’acord amb els tòpics més exaltats del Romanticisme popular, anticlerical i fustigador dels interessos de classe La seva capacitat pel sarcasme i per la tendresa, la tendència fulletonesca, la subjecció a les…

Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892 Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat 1895 La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada imprescindible encara avui que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració Publicà nombrosos…

Té l'origen en una sèrie de cimeres de caps d’estat i de govern de països industrialitzats celebrades els anys vuitanta, en les quals es pretenia desenvolupar un sistema d’obtenció d’energia que evités els problemes mediambientals i d’exhauriment o d'escassetat extrema, davant la demanda creixent en un futur a mitjà termini, com és el cas dels combustibles fòssils El projecte inicial fou signat el 1985 per l’antiga URSS des del 1991, Rússia, els Estats Units d’Amèrica, les Comunitats Europees des del 1993, Unió Europea a través de l’ EURATOM  i el Japó Posteriorment s’hi afegiren la República…

Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent, però, és que…

Vida i obra De molt jove creà el setmanari “Luz” 1897-98, en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana Collaborà a “Quatre Gats” i El Poble Català Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes 1902 Es tracta d’un poema narratiu en prosa i vers molt representatiu del simbolisme català Editat amb dibuixos a la ploma de Lluís Bonnín i anotacions musicals de…