Resultats de la cerca
Es mostren 4937 resultats
L’artèmia americana
El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…
Tsho Mapham
Llac
Llac del Tibet, a l’Himàlaia septentrional, a una altura de 4 557 m, entre els cims de Gagrin Pochhe (6 714 m), al N, i el Gurlha Mandhātā (7 728 m), al S.
karakitai
Història
Membre d’un poble mongol establert al sud del llac Balkhaš al començament del segle XII, on, derrotat el darrer seljúcida a Samarcanda (1141), fundà un imperi que fou anorreat per Genguis Kan (1218).
tepaneca
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí, del grup nahua, que vivia prop del llac Texcoco (Mèxic); amb capital a Azcapotzalco, en dominaren (s. XIII-XV) tota la conca fins que foren sotmesos pels asteques.
Winnipeg
Ciutat
Capital de la província de Manitoba, Canadà, situada a la confluència del rius Red i Assiniboine, al s. del llac del mateix nom i a meitat de camí entre l’Atlàntic i el Pacífic.
És situada a l’extremitat oriental de les Grans Planes, en un encreuament de vies navegables que enllacen amb la badia de Hudson, el Mississipí i els Grans Llacs És un important mercat del blat, i també de béns d’equipament agrícola Hi predominen les activitats vinculades al transport, amb grans estacions de classificació Però ha perdut importància industrial, en profit de Calgary i Edmonton Hi ha indústries alimentàries, de material ferroviari, de construcció aeronàutica, refineria de petroli, de la confecció, etc Té la Universitat de Manitoba i dues filials dins l’àrea metropolitana la…
la Segarra

Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
Manga
Pla
Planúria ondulada al N del llac Txad, travessada en direcció N-S per la frontera del Níger amb el Txad, i que des de l’erg de Ténéré s’estén cap a Bornu i Kanem.
Té uns 50 000 km 2 , amb 260-300 m d’altura Terrenys d’argila d’alluvió, en part coberts de dunes Forneix alguns pasturatges
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Baguirmi
Geografia històrica
Antic soldanat musulmà del Sudan central, que actualment forma part de la secció sud-oest de la República del Txad, al sud de Kanem i a l’est del llac Txad i del riu Chari.
Té una superfície de prop de 90 000 km 2 , la major part composta per grans planures argiloses o argillosorrenques Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes Són notables els massissos d’Abou Tafan entre 1 500 i 1 600 m Els baguirmi consititueixen una ètnia a part El centre principal de població és Massénya Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’installà a Massénya i fundà una…