Resultats de la cerca
Es mostren 35333 resultats
Salvador Juanpere i Huguet
Pintura
Escultura
Escultor i pintor.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra L’any 1996 presentà una exposició individual al palau de la Virreina de Barcelona i el 2003 Nel mezzo del cammin 2003 fou l’obra guanyadora del XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura, al Museu d’Art Modern de Tarragona L’any 2003 installà…
Pere Menal i Brufal
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració…
Pieter Jansz Pourbus
Lluís XIII, el delfí de França, obra de Frans Pourbus, el Jove (1569-1622), net de Pieter Jansz Pourbus
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el…
Charles Wilkes
Geografia
Explorador i marí nord-americà.
Féu llargs viatges d’exploració per les mars australs, i particularment per l’Antàrtic Cartografià la costa occidental dels EUA i una part de les costes de l’Antàrtida L’any 1838 sortí de Hampton Road amb sis naus a les seves ordres, per a un llarg periple Després d’haver passat per la Terra del Foc, arribà a 70° de latitud S continuà el viatge i anà cap a Austràlia De Sydney, embarcà l’any 1839 cap a l’Antàrtida sector de l’actual Terra de Wilkes, i després continuà pel Pacífic fins a la costa occidental dels EUA Finalment es féu de nou a la mar i, a través del…
Louis-Eugène-Félix Néel
Física
Físic francès.
Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies…
Real Academia Nacional de Farmacia
Farmàcia
Entitats culturals i cíviques
Institució resident a Madrid.
Té l’origen en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, que obtingué estatuts oficials el 1737, una institució formada per dues confraries d’apotecaris madrilenys, la de Nuestro Señor San Lucas y Nuestra Señora de la Purificación, documentada ja el 1589, i la de Nuestra Señora de los Desamparados, fundada el 1654 El 1898, declarada obligatòria la collegialitat per als farmacèutics, refusà el caràcter de collegi professional i passà a tenir caràcter científic L’any 1920, quedà ratificat el seu dret a utilitzar el títol de Real, però el 1932 passà a anomenar-se primer Academia…
Fundació Casa Amèrica de Catalunya
Institució que té com a objectiu promoure les relacions amb els països d’Amèrica.
Fou creada l’any 1911 per un grup de prohoms catalans amb el nom de Casa Amèrica de Barcelona , i tingué en els seus inicis un caràcter acusadament comercial i econòmic en general Posteriorment s’uní a l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana de Catalunya, vinculat a la Generalitat de Catalunya Amb seu a Barcelona, disposa d’un important Centre de Documentació amb biblioteca, videoteca i arxius documentals Les activitats culturals s’estructuren en cinc àmbits audiovisuals, literatura, exposicions, espais de debat i conferències És també destacable la tasca de suport…
Institut Català d’Investigació Química
Química
Fundació privada impulsada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de convertir-se en referent per a la química en l’Espai Europeu d’Investigació.
Situat en el nucli del que ha d’ésser el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, inaugurà una primera fase l’any 2003 amb 8 012 m 2 de superfície construïda i fou ampliat en 4 800 m 2 l’any 2009 L’edifici, estructurat de forma modular i sota criteris de sostenibilitat que minimitzen el consum d’aigua i energia, disposa de 27 laboratoris de recerca, 3 de suport a la recerca i 4 laboratoris tecnològics, tots a càrrec de personal altament especialitzat A més, hi ha un laboratori dedicat a la Ressonància Magnètica Nuclear, un clúster d’ordinadors, un laboratori per a…
Santiago Costa i Vaqué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Estudià a la Llotja de Barcelona, i participà a l’Exposició Internacional d’Art de la ciutat L’any 1917 es desplaçà a Madrid on visqué amb el seu cosí, el també escultor Julio Antonio A la mort d’aquest, Costa es traslladà a America del Sud fins el 1925, quan retornà a Madrid Exposà nombroses vegades a Madrid, Barcelona, Vigo, Reus, Saragossa i Móra d’Ebre La seva obra escultòrica El remador , de bronze Els sirgadors , de pedra calcaria de Calatorao Els segadors , també de pedra calcària etc i pictòrica El carrer de la Barca de Móra d’Ebre , Sínia , Miravet , La Picossa , L’…
Joan Grau i Verdaguer
Periodisme
Periodista radiofònic.
Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara Bon dia Catalunya…