Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Osteomalàcia i raquitisme
Patologia humana
Definició L’osteomalàcia i el raquitisme són trastorns del metabolisme dels ossos causats per la manca de vitamina D, consistent en el reblaniment del teixit ossi per manca del dipòsit de calci i fòsfor, minerals que donen duresa a l’os En realitat, es tracta d’un mateix trastorn, i el nom varia segons l’edat en què es presenta s’anomena raquitisme quan afecta els infants els ossos dels quals s’estan formant encara, i osteomalàcia quan es dóna en adults que ja tenen els ossos formats Causes L’os és un teixit sòlid pel dipòsit de compostos de calci i fòsfor que té a l’interior Tanmateix, el…
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
Mare de Déu de la Pietat del castell d’Orcau, abans Santa Maria (Isona)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta església, amb tota la banda sud esberlada l’any 1962 ECSA - JA Adell Aspecte de la façana de migdia d’aquesta església, segons una fotografia de principi de segle Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de l’església de la Pietat es troben en el recinte del castell d’Orcau, al cim del turó que domina la població d’Orcau Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Història Els esments coneguts d’època medieval referents a Santa Maria d’…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
Sant Miquel de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb el presbiteri al fons, actualment sense culte i en un lamentable estat d’abandó ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit per pujar al castell JAA Història S’esmenta per primera vegada Marmellar l’any 1023, en una venda feta pels comtes de Barcelona El castell és conegut des del 1041 L’any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l’església de Sant Ruf d’Avinyó l’església de Sant Miquel Arcàngel del…
Les serres del Boumort i Carreu
Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…
Santa Eugènia de Saga (Ger)
Art romànic
Situació Sector nord-oriental del temple de Santa Eugènia de Saga, que fou una parròquia del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - Rambol Aquesta església és situada al llogaret de Saga, al nord-est de Ger, vora la carretera N-260 Mapa 36-10 217 Situació 31TDG063968 Saga és a uns 8 km de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell per la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document que es considera escrit al final del segle X Fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà Això es comprova per primera…
Albinisme
Patologia humana
Definició L’ albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari que es caracteritza per una coloració escassa o nulla de la pell, el pèl i l’iris de l’ull causada per la manca d’elaboració de melanina, el principal pigment de què depèn la coloració d’aquestes estructures De vegades, les persones que en són afectades presenten també altres alteracions hereditàries Causes i tipus El trastorn de la pigmentació que origina l’albinisme és la manca d’elaboració de melanina, que en condicions normals s’esdevé als melanòcits En aquesta alteració, la quantitat de melanòcits és normal,…
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina