Resultats de la cerca

Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la…

Tot i que no resten vestigis arquitectònics del castell, sembla clar que devia ocupar el terreny de l’actual cementiri municipal de Premià de Dalt, a l’extrem d’un promontori que avança en direcció SE La primera referència documental es troba l’any 898, quan el bisbe de Barcelona, Vives, comprà als germans Altemir, Elisa, Ermengarda i Bonadona un puig i una torre que el pare d’aquests havia construït a Premià Cinc anys més tard el prelat féu testament i llegà a l’altar de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona l’alou que tenia a Premià constituït per terres i cases, juntament amb el…

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…

Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren…

Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví…

Era fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas L’any 1195, en morir el seu oncle Ponç II, regent o lloctinent de Bas, per tal com el seu titular Hug II Ponç era a Sardenya, on havia heretat el jutjat d’Arborea, fou nomenat regent del vescomtat de Bas Fou conseller de Pere I el Catòlic i, per encàrrec del rei el 1208, ocupà juntament amb el senescal Guillem Ramon de Montcada els castells de Montsoriu, Àger i altres possessions del vescomte Guerau IV de Cabrera quan aquest intentava d’ocupar el comtat d’Urgell El rei li encarregà també de pledejar la dissolució del seu matrimoni amb…

Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…

Situació Aspecte que ofereix des del costat de tramuntana el turó del castell on hi ha encara algunes ruïnes i, als peus, l’església de Sant Martí Xic, poc abans d’ésser restaurada J Pagans-TAVISA El castell de Voltregà es troba en la frau que continua vers el Grau de Sobremunt, la Miranda i el mas Serratosa, encimbellat en un mont des del qual es domina una bella panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 34,4 —y 51,4 31 Tdg 344514 Hi ha dues maneres d’arribar-hi O bé per Santa Cecília de Voltregà, des d’on surt…

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria…

Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el…