Resultats de la cerca

Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada inicialment en un…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’Oxford Destacat…

Vida Estudià primer a l’Acadèmia de Munic i després, a partir del 1920, privadament, amb H Kaminski Les seves primeres obres mostren des de la influència de C Debussy fins a la d’A Schönberg El 1924 fundà a Munic, juntament amb Dorothee Günther, la Güntherschule La seva tasca en aquest centre el portà a investigar sobre l’educació musical Són especialment notables els seus estudis sobre les connexions entre música i moviment Figura important dins de la pedagogia musical, fou el creador de l’anomenat Orff-Schulwerk , un nou mètode d’ensenyament de la música en què proposava que…

Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…

Violinista del teatre de Brno a setze anys, passà a ser-ne el director quan en tingué dinou Del 1786 al 1807 fou director i compositor del Teatre Leopoldstädter de Viena, càrrecs que tornà a ocupar del 1813 al 1830 després d’un període de sis anys com a director de l’Òpera de Praga A partir de l’èxit de Das Sonnenfest der Braminen 'La festa del Sol dels bramans', 1790 esdevingué un prolífic compositor de singspiele El 1791 estrenà Kaspar der Fagottist oder die Zauberzither 'Kaspar el fagotista o la cítara màgica', obra que suposadament obligà Mozart i Schikaneder a…

Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món Morgue 1913, Söhne ‘Fills’, 1913, Fleisch ‘Carn’, 1917, Schutt ‘Runa’, 1924 Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat Der neue Staat und die Intellektuellen ‘El nou estat i els intellectuals’, 1933 i Lebensweg…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28, Königliches…

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia…

Edità “Magazin der Spanischen und Portugiesischen Literatur” 1780-83 i féu una adaptació lliure del Quixot 1775-76 de Cervantes