Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
La Unió Comercial (1856-1860)
La societat es constituí al setembre del 1856 i es liquidà al final del 1859 o començament del 1860 Tenia un capital desemborsat prou important 900 000 duros —4,5 milions de pessetes— Balanç el 30 de juny de 1859 en milers de pessetes Va invertir en una companyia d’assegurances —La Garantia— i en el ferrocarril de Barcelona a França Va prendre part, també, en dos projectes sense futur immediat el canal de l’Albufera i el de Tamarit —futur canal de Catalunya i Aragó— vegeu Gabriel Tortella, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX, pàg 79
Rafael Valls i David
Literatura catalana
Enginyer industrial i escriptor.
Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…
Francesc Tomàs i Estruch

Francesc Tomas i Estruch
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Indumentària
Projectista de blondes, estampats i tapissos.
Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc
Josep Maria Tarragó i Ballús
Comunicació
Publicista.
Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el 1970, dirigí…
Victorià Ametller i Vilademunt
Història
Militar
Militar i polític.
Obtingué el grau de brigadier i, per les seves idees polítiques, formà part dels grups més avançats de Catalunya En 1848-49, durant la Guerra dels Matiners fou el principal cap militar de les petites partides més o menys republicanes que lluitaren al Principat al costat dels carlins Més endavant fou elegit diputat a Corts Com a escriptor publicà Los mártires de la libertad española 1855, Juicio crítico de la guerra de África 1861, Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España 1870, Un ejército para el rey o un ejército para la patria 1887
Manuel Alvar López

Manuel Alvar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i dialectòleg.
Catedràtic de gramàtica de les universitats de Granada 1948-68 i Madrid des del 1969 Publicà, entre d’altres llibres i estudis, El dialecto aragonés 1953, Estudios y ensayos de literatura contemporánea 1971, Teoría lingüística de las regiones 1975, l’edició crítica del Libro de Apolonio 1976, 3 volums i Estilística de Dámaso Alonso, herencias e instrucciones 1977, El léxico del mestizaje 1987 i Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria 1995 Dirigí també el Léxico de los marineros peninsulares 1985, 4 volums Membre de l’Academia Española de la Lengua des del 1974, en fou…
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Organització d’estudiants nacionalistes catalans fundada a Barcelona l’any 1932.
Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de…
Bartolomé Barba Hernández
Història
Militar
Militar castellà.
Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…
Juan González de la Pezuela y Ceballos

Juan Gonzalez de la Pezuela y Ceballos, comte de Xest.
© Fototeca.cat
Literatura
Militar
Militar i escriptor castellà.
Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina