Resultats de la cerca

La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu,…

Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon…

Poden ésser agrupades en tres gestes la del rei, presidida per la figura de Carlemany la de Guillem, que té com a heroi principal Guillem de Tolosa i la dels barons rebels, de poca unitat interior però amb el denominador comú de tenir com a protagonistes vassalls en pugna amb llurs senyors cançó de gesta

Aquesta torre, situada en un indret desconegut del terme de Castelló de Farfanya, és documentada l’any 1164 Consta que en aquest any Guillem de Meià, la seva esposa Estefania i llur fill Guillem donaren al monestir de Poblet una “ turrem que vocatur Peirela ” amb totes les seves pertinences, per a remei de llurs ànimes

L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a …

Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i Pallars, que…

Hom conserva molt poca informació sobre aquesta fortalesa El 1242, en testar Guillem de Pujalt, deixà al monestir de Santes Creus el seu castell de la Panadella Aquesta donació fou confirmada i ratificada per Guillem de Cervera l’any 1252 El 1325 el lloc i el terme de la Panadella es trobava sota la jurisdicció reial

Vida i obra Potser del llinatge de Pinós, respongué un enigma plantejat per Guillem de Berguedà En Gauseran, gardats cal es lo pes , amb total coneixement de causa però sense revelar-lo, Señer Guillem, lo pes que dit m’aves Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de…

Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba…