Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Josep Tous i Soler

Josep Tous i Soler
Cristianisme
Religiós caputxí.
Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la…
James K.J. Thomson
Historiografia
Historiador britànic.
Especialitzat en història econòmica, es doctorà el 1976 amb un estudi sobre la indústria cotonera del Llenguadoc a la Universitat de Sussex, d’on és professor des del 1973 Més tard, s’interessà per la història de la indústria cotonera a Catalunya, i fruit de la seva recerca són els llibres La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII 1990 i A distinctive industrialization, cotton in Barcelona 1728-1832 1992, premiat per l’IEC el mateix any Ha estat professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, de la Universitat Lumière Lió 2 1996-97 i de les…
Roc Boronat i Font
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint…
,
Ricard Sanz i Garcia
Història
Anarcosindicalista.
Obrer tèxtil, installat a Catalunya des del 1913 i militant de la CNT des del 1917, fou un dels fundadors, vers la fi del 1922, del grup anarquista Los Solidarios, i poc després, el 1923, figurà en el primer comitè de relacions dels grups anarquistes de Catalunya Romangué a Barcelona sota la Dictadura i el 1925 fou empresonat a Saragossa Propagandista i membre, el 1932, del comitè nacional de la CNT, combaté violentament els trentistes en l’opuscle Los treinta judas El 19 de juliol lluità a Barcelona, a les Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, i després es féu càrrec de la caserna de…
Emili Grau i Sala
Pintura
Pintor.
Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la illustració i la decoració Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’installà el 1936 al Montparnasse parisenc Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa Llenguadoc, Londres, Los Angeles, etc La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels…
Jordi Folch i Pi
Bioquímica
Metge i bioquímic.
Fill del polític i escriptor Rafael Folch i Capdevila , abans de la Guerra Civil de 1936-39, formà part, amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, dirigit per August Pi i Sunyer Després de la Guerra Civil s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència als Estats Units d’Amèrica Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i director d’investigacions al McLean Hospital Belmont, Massachusetts Investigà sobre lipoides cerebrals ha demostrat la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides com les cefalines, sobre …
Domènec

Sant Domènec en un oli sobre taula de Pedro Berruguete realitzat en 1493-99
Museo del Prado
Cristianisme
Religiós i fundador de l’orde dominicà, de nom Domingo de Guzmán.
Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació…
Baldiri Aleu Torres

Baldiri Aleu Torres
Fons Fotogràfic UE Santboiana
Rugbi
Jugador i pioner de la pràctica del rugbi a Catalunya.
Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …
,
el Mas de Colom
Propietat rural del municipi de Tàrrega (Urgell), al vessant N de Sant Eloi.
Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent desamortitzador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina