Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Ístria
Península
Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.
Hom hi distingeix diverses regions al NE, un altiplà calcari Ćićarija, de sòl pobre una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa i la regió central, formada per flysch del Terciari Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental El principal nucli urbà és Pula Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans 177 aC Dominada successivament pels visigots 401, els huns 452, els ostrogots, els croates s VI i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül Posteriorment, passà al Sacre Imperi…
màquina recol·lectora

Màquina recol·lectora de patates de dipòsit basculador
© Fototeca.cat
Agronomia
Nom genèric de les màquines autopropulsades o bé arrossegades o empeses per un tractor, que serveixen per a fer la collita d’algun producte que lleva la terra.
Hi ha diverses menes de recollectores, concebudes i construïdes especialment llevat d’algunes recollectores d’hortalisses per a cadascun dels productes que hom vol recollectar Algunes recollectores, les de tubercles i les de bleda-raves, són anomenades preferentment arrencadores, i unes altres, les de cereals, segadores Les recollectores de blat de moro són proveïdes d’una mena de pinta entre les pues de la qual passen les tiges i les fulles, però no les panotxes, que poden ésser emmagatzemades en la mateixa recollectora o transportades per un transportador de cinta o un altre vehicle Les…
preposició
Gramàtica
Categoria gramatical que expressa amb partícules invariables la relació entre un element sintàctic qualsevol i el seu complement.
L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase Ho aconseguiràs amb paciència , o bé Amb paciència ho aconseguiràs Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació El català té cinc preposicions febles a , amb , de , en i per Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els al, als, del, dels, pel, pels la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h Un estri d’aram, llibre d’història Les preposicions fortes són, entre altres…
illes Marianes del Nord
Arxipèlag
Territori no independent
Estat lliure associat als EUA format per 14 illes del Pacífic occidental (la totalitat de les illes Marianes, excepte Guam), a l’E de les Filipines, al S del Japó i al N de Guam.
Són illes d’origen volcànic alternant amb formacions corallígenes, i comprenen un gran nombre d’atols Les illes més importants són Saipan 122 km 2 , Tinian 101 km 2 i Rota 85 km 2 La major part de la població és micronèsia Són illes molt fèrtils, i els principals conreus agrícoles són els del cacau, el coco i la canya de sucre la pesca és molt abundant, sobretot la de tonyina i de crustacis La capital és Saipan, centre administratiu d’aquest territori Descobertes per Magalhães 1521, aquest les anomenà illes dels Lladres , però els jesuïtes castellans, arribats el 1668, les…
corregidor
Història
Magistrat d’origen castellà, introduït a partir del 1707 als països de la corona catalanoaragonesa pels decrets de Nova Planta, en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters.
Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar— Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es…
astigmatisme
Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les…
medicament genèric
Farmàcia
Fàrmac amb el mateix principi actiu que un altre de marca registrada.
Un medicament genèric té un principi actiu i, per tant, idèntica actuació, que el que conté una marca registrada És més barat perquè no té marca o bé perquè n'ha caducat la patent original Al desembre del 2008 hi havia a l’Estat espanyol un total de 5105 formats comercialitzats de medicaments genèrics elaborats a partir de 187 principis actius Els genèrics representaven el 31,8% del total, enfront de 10965 marques de medicaments no genèrics en el mercat espanyol, i el nombre d’unitats consumides era d’un 21,81% sobre el total Tot i que el seu consum és molt baix en comparació amb el de la…
procés
Dret processal
Conjunt d’actuacions jurisdiccionals, posades per l’estat a disposició dels particulars o d’ell mateix, en els diversos sectors d’aplicació de la llei.
N'hi ha, doncs, de civils procés civil, penals procés penal, administratius, laborals, etc Atesa la imprecisió del concepte, hom en dóna diverses interpretacions sociològica, segons la qual no divergeix de l'arbitratge normativa o formal, que té en compte l’exigència del dret en cas de transgressió jurídica, basada en la teoria de la pretensió jurídica , segons la qual tot és transformat pel dret en objecte jurídic, talment que, davant una queixa, reclamació, etc, hom cerca una reparació o satisfacció jurídica Llevat del procés penal, iniciat per la querella o denúncia, els…
Santiago Marco i Urrútia
Arts decoratives
Decorador.
Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits…
nitrur
Química
Cadascuna de les combinacions binàries del nitrogen amb un metall o un no-metall.
Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina