Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…
Herbers
Municipi
Municipi dels Ports, a l’extrem septentrional, al límit amb el Matarranya.
El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins anomenat aquí barranc d’Escalona De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d’en Sabater i la pineda de la Vall Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà cereals i patates i només 15, a regadiu Hi ha granges estabulades El poble 115 h agl 1996, herbessers o herbessencs és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins Matarranya, es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca L’església parroquial és dedicada a…
pla de Beret

Estació d’esquí de Baqueira Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a…
Alfons Carles Comín i Ros
Política
Comunicació
Sociologia
Polític, sociòleg i publicista.
Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen España del sur…
Akira Kurosawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no san Akunin ‘…
Josep Mercadal i Peyrí
Medicina
Metge dermatòleg.
Llicenciat a Barcelona el 1925, treballà al servei de dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Jaume Peyrí Entre el 1930 i el 1931 amplià els estudis a París, amb Raymond Sabouraud, i a Zurich, amb Bruno Bloch Fou cap de servei de dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet i de l’Hospital Sant Pere Claver Doctor per la Universitat Autònoma, hagué de repetir la tesi a Madrid, el 1941 Fou professor adjunt de dermatologia a la Universitat de Barcelona 1941-51 President de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i vicepresident de la…
gaza’ir Farasan
Arxipèlag
Conjunt d’illes i esculls de l’emirat de Ğīzān (Aràbia Saudita), a la mar Roja.
les Modorres
Sector o indret
Sector dels municipis de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i la Fatarella (Terra Alta).
Farasān
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí de la part meridional de la mar Roja, davant les costes de l’‘Asīr.
Depèn de l’Aràbia Saudita
Asmara
Ciutat
Capital d’Eritrea.
Situada damunt un altiplà a 2 350 m sobre el nivell de la mar, té un clima benigne temperatura mitjana anual 16,7°C Mercat agrícola blat, oli, ordi, fruita, amb indústries derivades destilleries de cervesa, conserves vegetals també hi ha indústries químiques, de vidre i porcellana El ferrocarril l’uneix amb el port de Messewa Massaua a la mar Roja i amb Akordat cap a l’interior Té aeroport Universitat Antiga ciutat d’Abissínia, des del 1880 esdevingué quarter general de Ras Aula, nomenat virrei per l’emperador Joan IV Pràcticament, no tingué importància fins que fou ocupada pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina