Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
serrat de la Manola

Restes del mas de la Manola (Avinyó), que donà nom al serrat homònim
© C.I.C - Moià
Serra
Serra dels municipis d’Avinyó i Santa Maria d’Oló (Bages).
Té la seva màxima altitud 500 m a l’extrem SW de la serra, prop de l’antic mas de la Manola, avui arruinat
Ramon Serrat i Fajula
Música
Compositor i instrumentista català.
Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor i músic.
Estudià violí i harmonia amb Ramon Serrat, i fou deixeble d’Eduard Toldrà, amb qui aprofundí l’estudi del violí A Ripoll inicià una important tasca pedagògica, que continuà a Vic 1935, Olot 1951-53 i Mataró des del 1954, on dirigí a més la Banda Municipal i el cor de la Sala Cabanyes L’any 1925 fundà la Cobla Orquestra Serratins de Ripoll De la seva producció cal destacar l’obra simfònica Gnoms de la Maladeta , i entre les sardanes, El camí dels Pirineus i Ripoll, Vila comtal
Josep Serrat i Bonastre
Serra
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona Fou professor, i més tard, sotsdirector de l’escola d’enginyers industrials de Bilbao posteriorment fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona destituït el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera i enginyer, sotsdirector, director interí 1929-32 i director de tallers 1932-34 de La Maquinista Terrestre i Marítima Dirigí la Revista Tecnológica Industrial i publicà obres científiques, com ara Tecnología mecánica 1911, reeditada sovint, i diverses traduccions d’obres bàsiques alemanyes i angleses El seu germà, Francesc d’Assís Serrat i Bonastre Barcelona…
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor català.
Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i cinquanta…
Rossend Llates i Serrat
Música
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, compositor i crític musical.
Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…
, ,
Lluís Constans i Serrat
Historiografia catalana
Prevere i estudiós de la comarca del Pla de l’Estany.
Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Entre les seves publicacions destaquen Banyoles 1951, Història de la Mare de Déu del Collell 1954, i els treballs editats pòstumament Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960 i els sis volums del Diplomatari de Banyoles 1985-93
Noel Clarasó i Serrat
Cinematografia
Guionista.
Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina