Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
Tona
Tona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat al bell mig de la Plana de Vic Tona limita al N amb part del terme de Muntanyola i les serralades meridionals de Malla, a llevant amb Taradell i l’enclavament de Malla, al S amb el terme de Balenyà i a ponent amb Collsuspina i part del municipi de Muntanyola Tona té l’enclavament de Mont-rodon, entre els termes de Seva i Taradell El terme municipal comprèn a més del poble de Tona, cap administratiu, l’enclavament de Mont-rodon i un nombre important de masies esparses Travessa el municipi la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll a la qual enllacen un seguit de…
Agramunt
Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, dividit en dos sectors per la serra d’Almenara: el septentrional dins de la ribera de Sió i el meridional al marge nord del pla d’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…
La creació d’un mercat cultural
El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…
ciclisme

Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…
Granges de Santa Maria de Poblet
Art romànic
Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí No hi resten vestigis d’època romànica, però n’hi ha…
Kenya

Estat
Estat de l’Àfrica oriental situat al NE dels Grans Llacs Africans, entre Etiòpia i el Sudan del Sud al N, Somàlia al NE, l’oceà Índic al SE, Tanzània al S i Uganda a l’W; la capital és Nairobi.
La geografia física El país comprèn diverses regions Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada La regió del Rift Valley part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Nyasa, de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana Rodolf, Baringo, Victòria, Nakuru, Naivasha i Magadi Un altiplà al centre-nord, que puja suaument fins als 2000 m i on hi ha el desert de Chalbi I, separat de l’anterior per la fossa tectònica, un altre altiplà, a l’W, que s’estén entre els llacs Turkana i Victòria També a banda i banda d’aquesta…
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
literatura grega
Literatura
Literatura en llengua grega produïda dins l’àrea cultural del país hel·lènic.
Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1936-1983)
Guerra i collectivització Al juliol del 1936 es produí, com és sabut, l’aixecament militar contra la República, que provocà una sagnant guerra civil Una gran part dels propietaris de les fàbriques –compromesos o no amb el cop militar– fugiren de Catalunya, moltes vegades seguits pels enginyers i tècnics, i es passaren a l’Espanya franquista Les seves empreses foren collectivitzades, confiscades pels treballadors, i passaren a ser dirigides pels Comitès Obrers de Control, organismes que també foren creats a les empreses els propietaris de les quals no havien fugit A l’octubre del 1936 la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina