Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
Forques
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la vall del Rard, al sector oriental dels Aspres.
El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica els seus productes duen les denominacions d’origen controlat Els arbres fruiters ocupen 6 ha albercoquers La ramaderia té un cens d’uns 150 caps d’ovins La població tingué un augment considerable al segle XIX 641 h 1846 i inicià aleshores una sèrie d’alts i baixos amb poques excepcions s’ha mantingut durant el segle XX per damunt dels 600 h El poble 644 h agl i 26 h diss 1982 140 m alt és a l’indret de l’antic castell de Forques , a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard, a l’indret…
parc nacional de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.
És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes espècies…
Codalet

El monestir de Cuixà
kristobalite (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, on s’assenta la vila de Prada.
Els vessants de la vall són en gran part coberts de bosc alzines i roures L’agricultura, que aprofita l’aigua de la ribera de Taurinyà a través de les séquies, ocupa 82 ha, dedicades sobretot al cultiu d’arbres fruiters 40 ha, vinya 7 ha, hortalisses 5 ha, cereals 1 ha i pastures i farratge 27 ha el cens ramader dona 285 d’oví El poble 380 m alt és a la dreta de la ribera de Taurinyà, al límit amb el terme de Prada, vila de la qual constitueix pràcticament un barri, per la seva proximitat 1 km L’església parroquial, dedicada a sant Feliu, fou erigida en 960-970 es conserva una notable font…
República dels Kabardins i dels Balkars
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Nal’čik Situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al SW per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts com l’El’brus El riu més important és el Terek Les muntanyes són poblades de boscs de faigs i prats subalpins i alpins La població és formada, principalment, per kabardins 46%, balkars 9% i russos 35% És important la mineria molibdè, wolframi, zinc, i hi destaquen també les indústries mecànica i alimentària La base energètica de la república és l’estació hidroelèctrica de Baksan Una part considerable del territori és…
Castilló de Sos
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera; comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo.
El terme és accidentat al NE pel pic del Baciver 2725 m, al límit amb la vall de Castanesa, i pel pic de Gallinero 2728 m La zona forestal, en part comunal, és formada per fagedes, boixedes, avellanedes, pinedes, freixes i bedolls i arbres de ribera Hi ha extenses zones de prats naturals L’agricultura és escassa, situada al fons de la vall, mentre que la ramaderia és més destacada bestiar oví i boví Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig i el turisme El poble 476 h 1991 904 m alt és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera L’església parroquial Sant Sebastià…
Josep Duran i Esteva
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i escenògraf.
Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona 1985 L’any…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
Jerry Uelsmann
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Es graduà en fotografia al Rochester Institute of Technology i estudià, a més, comunicació, història de l’art i disseny Explorador de les fronteres de la fotografia, experimentà amb múltiples positivacions, imatges en negatiu i altres tècniques per a elaborar la seva mitologia personal Les seves imatges són formades per elements dispars —nus, arbres voladors, boires, objectes reflectits en masses d’aigua, detalls de plantes, etc— situats de tal manera que ressalten l’ambigüitat dels conceptes espai i escala Per a Uelsmann, el laboratori fou un taller de recerca visual Els seus treballs s’…
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són tímids i…
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en alzinars i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina