Resultats de la cerca

Fundat el 1934 com a secció d’esports de L’Espanya Industrial, el 1945 signà un conveni de collaboració amb el FC Barcelona La temporada 1952-53 aconseguí l’ascens a primera divisió estatal però hi renuncià per la seva condició de filial del Barça La temporada 1955-56 aconseguí de nou l’ascens a primera divisió i canvià els estatuts per poder participar-hi Prengué el nom de CD Condal i en fou nomenat president Enric Llaudet Jugà la temporada 1956-57 a primera divisió L’equip era format per jugadors joves o descartats del FC Barcelona i l’entrenà Miquel Gual Posteriorment jugà a…

Es formà a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida i la temporada 1955-56 actuà amb el primer equip, a segona divisió La temporada següent ingressà al FC Barcelona, en el qual s’estigué fins el 1967, encara que el seu darrer partit oficial el disputà la temporada 1963-64, en què una important lesió estroncà la seva trajectòria Després fou cedit a l’Osasuna 1964-65 i tot seguit al Comtal 1965-67, però en no recuperar-se del tot es retirà Al Barça formà una mítica línia de mitjos amb Segarra i Vergés Actuava també de central i se’l considerà el millor defensa de les…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, Any de Consulta  2014, Kap 15 anys Gegants  2015, Kap Dibuixos i altres provocacions 2017, Kaput  2018, Cavalls Salvatges  2021, Shum El dibuixant de les mans trencades  2024, premi Serra d'Or…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Format a l’Igualada HC, el 1982 fitxà pel FC Barcelona, en el qual jugà amb l’equip juvenil i sub-23 abans de debutar amb el primer equip i guanyar dues Copes del Rei, una Supercopa d’Europa i una Recopa El 1987 tornà a l’Igualada, on havia jugat cedit la temporada 1984-85, i l’any 1989 conquerí la primera Lliga de la història de l’entitat Posteriorment passà pel Liceo de La Corunya 1989-93, on guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Europa 1990, 1992, una Copa Intercontinental 1990, tres Lligues 1990, 1991, 1993 i una Copa del Rei 1991, i tornà al Barça 1993-99, amb el…

Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, set Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, nou Copes d’Europa 1974, 1978-85, una Recopa d’Europa 1987, sis Supercopes d’Europa 1981-86, un Mundial de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1980, 1982 Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa 1974, i…

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978,…

Amb Sergi Schaff, Pere Balañà i altres fundà el grup Gente Joven del Cine Amateur, que durant els seus anys d’existència 1953-57 tingué una considerable influència Obtingué premis internacionals amb films amateurs , i després ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on conegué Josep Maria Font i Espina , amb qui feu el guió de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, dirigides per Antonio Isasi Isasmendi Collaborà en diversos documentals Cristo fusilado ,1962 Diálogos para la paz ,1964 i les comèdies El arte de no casarse i El arte de casarse 1966 El 1967 tornà…

Vida i obra Emprà el pseudònim de Dove Fou dibuixant i caricaturista especialitzat en la premsa esportiva catalana, i sobretot, barcelonina Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Collaborà a les revistes L’Esquella de la Torratxa des del 1915, Papitu des del 1916, “Xut” 1922-36 —que després de la guerra civil es convertí en “El Once” 1945-65, que ell mateix fundà i dirigí des del 1954—, El Be Negre , de la qual fou director artístic 1931-33, D’Ací i d’Allà , El Correo Catalán , La Veu de Catalunya des del 1933, L’Instant i Destino 1939-65 i…