Resultats de la cerca

Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit restava alliberat de fer efectiva la donació si premoria el marit, passava a la muller l’usdefruit sobre els béns objecte de la donació, i als fills llur nua propietat Fou una institució peculiar del dret de família de l’antic bisbat de Girona, regulada en els seus costums escrits, avui en desús

En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni

L’any 1090, en l’acta de consagració i dotació de l’església de Santa Maria d’Organyà, Guitard Isarn i Gebelina, senyors de Caboet, donaren a la nova canònica, entre altres béns, la vila de Ministrells, a la vall de Sant Joan De la seva església, dedicada a sant Jaume, tradicionalment sufragània de Santa Eulàlia d’Asnurri, no es tenen notícies documentals

Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid

Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar

Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…

Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana Geralda d’Urtx…

Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona així quan el 1023 mare i fill feren les paus…

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…

L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les primícies, les…