Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Joan Guiteras i Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Sacerdot 1963, exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on duu a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics Doctor en teologia 1985, el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona Collabora habitualment a Phase , Missa dominical , Oración de las horas i Catalunya Cristiana Entre les seves nombroses publicacions teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules 1981, Des de la fe 1983, Evangelització 1985, Paraula del Senyor 1989…
Hospital General de València
Medicina
Institució benefico sanitària creada pel consell de la ciutat (1512) sobre la base de l’Hospital dels Folls i absorbint distints hospitals anteriors (de Sant Llàtzer, d’en Clapers, de la Reina, etc.).
Aquells mateixos anys començà a funcionar la casa d’expòsits Era administrat per un canonge, dos regidors municipals i un diputat de clavaries Es cremà el 1545 El 1664 fou ampliada l’antiga estructura amb tres naus per al servei de cirurgia El 1790 hi fou afegit un establiment per a convalescents El 1827 la cura interior de l’hospital fou confiada a les filles de la caritat Perduts els béns propis i esdevingut hospital provincial amb motiu de la divisió del 1833, passà a dependre econòmicament de la diputació provincial ajudada per una junta filantròpica L’hospital fou utilitzat…
Rafael Sanus i Abad
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’…
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en…
Luke Flintoft
Música
Compositor anglès.
La informació sobre la seva biografia és més aviat escassa Les primeres dades són del 1697, any en què es matriculà al Queens’ College de Cambridge, on obtingué el grau de llicenciat en arts el 1700 El 1698 consta com a membre del cor del Trinity College Un cop ordenat de sacerdot, fou responsable del cor de la catedral de Lincoln entre el 1704 i el 1714, i el 1715 prestà jurament com a cavaller de la capella reial Des del 1719 fou canonge a l’abadia de Westminster, càrrec que mantingué fins a la seva mort Fou enterrat a la mateixa abadia de Westminster Flintoft és recordat…
Jean Titelouze
Música
Organista i compositor francès.
Fou el primer autor de música per a orgue que tingué una certa entitat a França No es coneixen gaires dades sobre la seva formació inicial Ordenat de sacerdot cap al 1585, exercí com a organista substitut a la catedral de la seva ciutat natal abans de marxar cap a Rouen Aquí ocupà la plaça d’organista de l’església de Saint Jean i, a partir del 1588, de la catedral, on l’any 1610 fou nomenat canonge i on romangué fins a la mort Entre el 1588 i el 1623 participà en la installació i la renovació de diversos orgues en diferents ciutats franceses, entre les quals Rouen, Amiens i…
Caspar Othmayr
Música
Compositor alemany.
Inicià la seva carrera musical com a nen cantor a les corts de Neumarkt i Amberg Del 1533 al 1536 estudià a la Universitat de Heidelberg L’any 1545 obtingué el càrrec de director de la lateinschule del monestir cistercenc de Heilbronn, centre al qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida L’any 1547 fou nomenat canonge i, després, prebost del monestir de Sankt Gumbertus, a Ansbach Simpatitzà amb el luteranisme Escriví molta música vocal religiosa, la major part de la qual fou publicada a Nuremberg A més, també és conegut pels seus arranjaments de cançons profanes…
Francesc Font
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Capellà a Caudièrs de Fenolhet el 1858 i vicari de Vinçà el 1865, el 1866 passà a ser rector de Codalet, tasca que exercí durant disset anys En aquest període, investigà la història de l’abadia de Cuixà, al mateix terme parroquial El 1881 escriví una Histoire de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa , que utilitzà les notes del canonge Parés L’any següent fou nomenat rector de Portvendres, i el 1890, de Prats de Molló El 1904 publicà la Histoire de l’abbaye royale de Saint Martin du Canigou suivie de la légende et l’histoire de l’abbaye de Saint André d’Exalada…
Agustí Parés
Historiografia catalana
Historiador i prevere rossellonès, d’expressió francesa.
Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J…
Pere Serra
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina