Resultats de la cerca

És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que…

És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú 1893, de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona 1913-14 i de la fàbrica Pirelli de Vilanova El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable collecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona en canvi de la restauració del castell de la Geltrú Esdevingué acadèmic de Sant Jordi el 1922…

Estudià a l’acadèmia Suidobata de Tòquio i amb el pintor Ito Teixo El 1974 es traslladà a Barcelona i continuà el seu aprenentatge a Llotja, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Féu la seva primera exposició individual el 1977, a Barcelona, i ha concorregut amb èxit a diversos certàmens el 1979 guanyà el premi de dibuix Joan Miró i el 1980 fou finalista de la tercera Biennal Internacional de Barcelona La superfície de les seves pintures es presenta descomposta en diverses figures geomètriques, com si es tractés de perspectives…

Ha estat conservador del departament d’arqueologia grega del Museo Arqueológico Nacional 1975-86 i des del 1987 és investigador científic de l’Instituto de Historia del CSIC El seu treball com a investigació s’ha centrat en l’estudi de la ceràmica grega, tant des del punt de vista iconogràfic com comercial, en l’arqueologia del món ibèric, particularment en el camp de la iconografia i la religió, i en la historiografia de l’arqueologia Entre les seves publicacions cal destacar Catálogo de los vasos griegos del Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana 1993, l’edició dels…

Aquesta fortificació era situada al Tossal Gros, un turó força destacat que serveix de partió als termes de Sanaüja i de Biosca En el punt més alt hi ha les restes d’una estructura rectangular que sembla correspondre a una cabana moderna o un punt de caça i que aprofita algunes de les pedres treballades irregularment que estan escampades al seu voltant El fet que també aparegui algun fragment de ceràmica grisa, juntament amb la seva privilegiada situació, permet evidenciar que en aquest indret hi hagué una fortificació o torre de guaita que degué servir d’enllaç visual…

Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu…

Mineral del grup dels feldspasts, que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta en grans irregulars i masses exfoliables, de color blanc o gris Té una duresa de 6 i una densitat de 2,62-2,76 L’esclat és de vidre o de perla De fet, les plagiòclasis constitueixen una sèrie que va des de l’albita pura NaAlSi 3 O 8 fins a l’anortita pura CaAl 2 Si 2 O 8 Aquesta sèrie acostuma a ésser dividida arbitràriament en sis espècies albita, oligòclasi, andesina, labradorita, bytownita i anortita Normalment hom estableix òpticament les diferències entre les espècies Les plagiòclasis presenten macla…

Situada en una vall fèrtil, a 540 m d’alçada, a la sortida d’un pas de la Sierra Madre Oriental De planta ortogonal, és un nucli industrial, potenciat per les seves comunicacions ferroviàries amb Laredo Texas, EUA, la ciutat de Mèxic i el port de Tampico Es beneficia de l’energia hidroelèctrica provinent de la gran presa de Falcón, al Río Bravo, i dels recursos miners carbó, ferro i plom de Coahuila Indústries siderúrgiques, químiques àcids i fibres sintètiques, automòbils, materials elèctrics, elaboració del tabac, ceràmica i tèxtil Universitat de Nuevo León 1933 i de Labastida…

Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers, etc, figures votives i…