Resultats de la cerca
Es mostren 1932 resultats
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…
Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Història
Literatura
Historiografia catalana
Erudit i poeta.
Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…
, ,
Sant Tirs de Llastarri (Tremp)
Art romànic
Petit priorat del monestir de Santa Maria d’Alaó Sembla que l’església de Sant Tirs era situada vora el Vinyer i el torrent de Llastarri, no gaire lluny del pla de la Caritat Les seves referències se situen únicament a la segona meitat del segle X L’any 989 el prevere Banzo escriví un diploma alaonès pel qual coneixem l’existència d’una comunitat religiosa a Sant Tirs El prevere Adila, el monjo Altemir i Nemiquer “servents del Senyor en la casa de Sant Tirs i altres monjos que són ací o hi desitgin venir”, adquireixen per un sou a un tal Regal, una terra que tenia per aprisió del seu pare, al…
El que cal saber de la pericarditis
Patologia humana
La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser…
Obtenció d’energia en l’acció muscular
Sigui quin sigui el tipus de moviment o acció que tinguin com a funció, tots els músculs necessiten energia perquè es produeixi la contracció de llurs fibres De manera simplificada, les cèllules de l’organisme obtenen l’energia que necessiten per a llur funcionament a partir del desdoblament de determinats compostos que consten de molècules de fòsfor i del nucleòsid adenosina, concretament del trifosfat d’adenosina o ATP Aquest compost, que conté tres molècules d’àcid fosfòric, es caracteritza perquè els enllaços entre aquests i la molècula d’adenosina són molt forts, de manera que només…
Infecció oportunista i fallada en les defenses de l’organisme
Patologia humana
Són anomenats infeccions oportunistes els processos infecciosos que es desenvolupen en persones els mecanismes de defensa de les quals, per una raó o altra, no funcionen correctament, és a dir, en persones considerades immunodeprimides Les infeccions oportunistes poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents, que en persones amb una immunitat competent no es podrien establir, reproduir-se o disseminar-se o bé per gèrmens virulents que, en persones immunodeprimides, causen malalties infeccioses més greus, llargues, persistents i freqüents del que és…
postmenopàusic | postmenopàusica
Medicina
Que ocorre després de la menopausa, en el període del climateri, en què l’organisme es va adaptant a les noves circumstàncies hormonals determinades pel cessament de la funció endocrina ovàrica.
tron

Tron reial del Parlament anglès
Art
Història
Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció.
És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a significar la…
llum de boira
Transports
Cadascun dels llums situats a la part davantera del vehicle i que reforcen la capacitat d’il·luminació dels llums de carretera en circumstàncies d’escassa visibilitat (boira, neu, pluja intensa, etc).
situació
Conjunt de circumstàncies, factors, etc, fisicobiològics, socials o històrics en què es troba una persona, un grup, etc, i en el si del qual ha de decidir el seu comportament concret.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina