- La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor.
- Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa.
- El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser moderada, que s’incrementa característicament durant els esternuts, la tos o els moviments respiratoris profunds, i que s’atenua quan hom inclina el tronc endavant. D’altres símptomes freqüents són l’elevació moderada de la temperatura corporal, esgarrifances, sensació de manca d’aire, dificultat a respirar i tos, en general sense expectoracions.
- En la majoria dels casos aquest trastorn es presenta sobtadament, en qüestió de dies, i desapareix espontàniament o bé amb el tractament adequat al cap d’unes quantes setmanes, entre dues i sis. En d’altres casos, en canvi, es manifesta a poc i poc i progressivament al llarg d’uns quants mesos o alguns anys.
- El pronòstic d’aquesta malaltia depèn bàsicament de l’aparició d’algunes complicacions, entre les quals les més característiques són la compressió del cor i per tant la minva de la seva capacitat de dilatació, o pericarditis constrictiva, deguda a la rigidesa del teixit pericàrdic, o bé l’acumulació d’una excessiva quantitat de líquid en la cavitat pericàrdica, trastorn anomenat obturació cardíaca. Aquestes complicacions només es presenten en un 10% dels casos, però sovint posen en perill la vida del malalt i requereixen un tractament quirúrgic d’urgència.
- El tractament de la pericarditis no complicada es basa en el repòs al llit i l’administració d’antiinflamatoris o de vegades d’antibiòtics. Donat cas que hi hagi una obturació cardíaca, o de vegades com a mesura preventiva, cal efectuar un drenatge quirúrgic del líquid contingut en la cavitat pericàrdica. En alguns casos de pericarditis constrictiva el pericardi és extret quirúrgicament.