Resultats de la cerca

Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…

Situació Dues tombes excavades a la roca situades al nord-oest de la masia de Corregó ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada dalt de la Serra Noguera, a llevant de Corregó, a la banda oriental del camí que comunica la Portella amb Corbins, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 23-14 359 Situació 31TCG061214 Necròpoli Es tracta d’una necròpoli localitzada l’any 1978 per Josep-Ignasi Rodríguez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que va comprovar l’avís donat per l’encarregat de la finca Corregó, ja que havien estat trobades dues tombes en les obres d’arranjament del camí que passa per…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TCF015996 S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés, Alcanó i Torrebesses XEC…

Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al prior d’Espirà de l’Aglí de…

Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de Cameles Cameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund i de la seva…

L’edifici L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme La porta d’accés s’obre a la façana nord És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i…

Introducció Un dels enterraments d’aquest jaciment, datats entre els segles III i V ECSA - J López L’excavació d’urgència en els terrenys del Mas de Gassol Alcover, Alt Camp va ser motivada per la localització en superfície de restes humanes durant les tasques d’extracció de terres realitzades als carrers d’aquesta urbanització La intervenció es va fer sota la direcció de LI Piñol i la codirecció de JM Vergés, membre de la Universitat Rovira i Virgili L’excavació es dugué a terme entre els dies 1 i 10 de gener del 1992 El jaciment es troba situat a l’esquerra de la carretera C-240 en direcció…

Situació Vista de migdia d’aquesta capella, antiga parroquial del priorat de Rocafort ECSA - Rambol És situada a la plana de l’Anoia, a la dreta del riu, vora el cementiri de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF096914 Per arribar-hi cal prendre a Martorell la carretera que duu a Gelida i després de passar per sota de l’autopista, agafar el camí del cementiri i, vora aquest, el que porta a Santa Margarida Història L’església s’alça en un lloc habitat d’antic, com ho evidencien, a més d’un milliari romà de l’emperador Maxenci, datable entre el 350 i el 353, les restes d’una basílica d’època…

Situació Antiga parròquia, ara abandonada i amb l’edifici molt modificat, on encara són visibles paraments amb arcuacions llombardes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, sobre el planell on acaba la pista que s’enfila fins a arribar sota l’espadat, on són encimbellades les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715970 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Queralt Des de molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme del castell, posteriorment aquestes passaren a l’…