Situació
Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica.
ECSA - A. Roura
Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós. L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent. (PP)
Mapa: IGN-2547. Situació: Lat. 42° 53’ 55,2” N - Long. 2° 50’ 49,2” E.
Història
La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al prior d’Espirà de l’Aglí de tots els herbatges o drets de pastura de les parròquies de Sant Miquel de Perellós i de Sant Llorenç d’Òpol. Al principi del segle XIX Sant Miquel de Perellós ja havia perdut el seu caràcter parroquial i depenia de la parròquia d’Òpol. (PP)
Església
És una església d’una sola nau coberta amb volta de canó, que és capçada a llevant per un absis de planta semicircular força deformada, el qual té volta de quart d’esfera. Aquest absis és una mica més ample que la nau, particularitat que origina una unió força anòmala entre les dues parts de l’edifici. L’entrada es troba a la façana nord de la nau: una porta d’un arc de mig punt extradossat amb llosetes sobresortints. A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al frontis una altra d’un sol biaix. Sobre d’aquest darrer mur es dreça una espadanya de dos arcs.
Es tracta d’una construcció rústega, sense detalls ornamentals. Els paraments i altres detalls visibles a l’exterior semblen indicar que d’època romànica només roman amb seguretat l’absis, i encara amb sectors malmesos o alterats. L’aparell és fet a base de blocs de calcària de mida petita, només trencats, amb tendència a formar filades seguides i amb el morter molt visible en els junts. De la finestra, força malmesa, queden els muntants i part de l’arc de mig punt. Totes les peces del seu marc eren de pedra tova, molt porosa.
La nau sembla totalment el fruit d’una remodelació o reconstrucció tardana, potser de l’època d’una làpida situada sobre la porta. L’aparell dels murs consisteix en blocs de pedra de mides irregulars, disposats sense ordre. S’hi han utilitzat materials dels sectors destruïts de l’edifici antic, sobretot carreus i dovelles de pedra tova. Així mateix, podien haver estat reutilitzats els elements de la finestra de ponent, que també són de pedra tova, i les dovelles de la porta, amb alternança de tova i calcària.
La resta d’un mur, que forma una marcada banqueta de fonamentació al llarg de l’actual façana de ponent, sembla un clar vestigi de la nau romànica. Té una alçada de 0,50 m i un aparell que recorda el de l’absis, però amb pedres una mica més grans. Si fos certa aquesta interpretació, la nau reconstruïda tindria la mateixa llargada que l’antiga.
Per la tosquedat de la construcció i el seu estat actual es fa difícil apuntar la datació de les parts romàniques subsistents. Cal considerar-les probablement del segle XII, sense descartar la possibilitat que pertanyessin al segle anterior. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 271
- Ponsich, 1980, pàg. 46
- Cazes, 1990. pàg. 79.