Resultats de la cerca

Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…

Situació Vista de llevant de l’església amb l’absis sobrealçat i afegitons a la part de migdia F Tur La Mota és un poble disseminat dependent de Riudellots de la Creu Mapa L38-12295 Situació 31TDG826557 Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona Al lloc anomenat La República cal enfilar una carretera veïnal senyalitzada a mà esquerra, que en uns 3,7 km porta a l’església de Sant Martí de la Mota JMC-JRM Història Ès l’església parroquial de l’agregat de la Mota a Palol de Revardit, pertanyent al bisbat i comtat de Girona Probablement degué existir una…

Situació Capella del veïnat de la Torre, ara convertida en parroquial de Llessui ECSA - JA Adell L’església de Sant Julià es troba en el barri de la Torre de Llessui, que és situat al costat del nucli urbà de Llessui Mapa 33-10214 Situació 31TCH419020 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a Llessui, descrit en la monografia precedent JAA Història L’església de Sant Julià devia ser la capella del desaparegut castell de la Torre —documentat des del 1011 i el 1035—, i, per tant, degué restar vinculada històricament al castell, malgrat que no aparegui esmentada…

La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…

Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d’aquest passés als seus fills Deu anys més tard, i en compliment de les disposicions…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània, i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials Les primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis, publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama deixà un molí, un cup i una tona a Santa Susanna, i altres béns a la resta d’esglésies del terme del castell de Riner Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau, fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis Així consta al testament del citat Hug…

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del…

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…

Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall del camí…