Resultats de la cerca
Es mostren 2674 resultats
Ramir II de Lleó
Història
Rei de Lleó (931-941), fill d’Ordoni II i d’Elvira Méndez.
Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…
Llúcia

Santa Llúcia segons segons Domenico Beccafumi, 1521
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…
Castell de Vicfred (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bechfred data de l’any 1079, en una acta testamentària atorgada per Mir abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia segons aquesta escriptura, Mir deixava a la seva esposa Engèlsia els alous que posseïa al dit lloc de Vicfred, a Comabella i a molts altres llocs de la contrada, els quals heretaria en cas de mort la filla d’ambdós, dita Romanga D’altra banda, Behcfred apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Guissona l’any 1098 Les notícies documentals del segle XII testimonien l’existència d’un castell a Vicfred, com és el cas del testament…
Santa Maria de Vilaplana
Art romànic
Bé que d’aquesta església no se’n tenen referències fins després de l’any 1300, la consignem aquí perquè podria ésser d’origen romànic El 1297 hom esmenta el lloc per primera vegada Villam Planam Com tot el rodal, formà part del comtat de Prades des del 1324 En el llibre de la collecta del subsidi de l’arquebisbat dels anys 1570-74 es té notícia de la parròquia de Vilaplana En canvi, no apareix pas en les dècimes papals del segle XIII A mitjan segle XVIII tenia com a sufragània l’església de Sant Salvador de la Mussara L’església actual fou encarregada l’any 1736 als mestres de cases Tomàs…
Santa Eugènia d’Echós (Sornian)
Església situada a ponent del terme municipal, a l’esquerra del camí que anava de Sornian a Rebolhet en l’actualitat l’església de Santa Eugènia ha desaparegut i tan sols existeix una partida dita el “camp del cementiri”, que recorda l’indret on s’assentava El lloc d’Echós és esmentat l’any 1011 en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà hi consta, entre els béns confirmats a l’esmentada abadia, un alou in Uxones Una escriptura datada l’any 1188 refereix que Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí la seva honor de la…
Santa Creu de Vallmanya (Alcarràs)
Art romànic
El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà en el seu…
Isaac Vermei i Hermes
Pintura d’Isaac Vermei i Hermes a la capella del santíssim de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es traslladà a…
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…
John Churchill
Militar
General anglès i primer duc de Marlborough.
Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra 1671-73 Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes aquestes operacions li valgueren el títol de duc 1702 El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya Nomenat capità…
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina