Resultats de la cerca

Com a jugador, debutà professionalment al Newell’s Old Boys l’any 1980, equip en el qual jugà pràcticament de manera ininterrompuda fins un any abans de retirar-se 1997 Ocupant la posició de centrecampista, amb aquest equip guanyà el campionat de la Lliga argentina de la temporada 1987-88 Com a entrenador, ha dirigit equips de l’Argentina i, els anys 1999-2012, del Paraguai Debutà al Brown Arrecifes 1998 i després entrenà els clubs Platense 1999, Instituto 2000, els paraguaians Libertad 2002 i 2006 i Cerro Porteño 2004, amb els quals guanyà tres i un campionats, respectivament, i Colón de…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i debutà amb el primer equip la temporada 1986-87 Passà al Palautordera 1987-89 i retornà al Barça 1989-91 com a tercer porter, amb el qual guanyà dues Lligues, la Copa del Rei 1990 i la Copa d’Europa 1991 Fitxà pel Teucro de Pontevedra 1991-94, l’Ademar de Lleó 1994-95, el Guadalajara 1995-96, el Gáldar 1996-97, el Txapela 1997-99 i l’Octavio Pilotes Posada 1999-2005, on es retirà El 2005 s’incorporà a l’equip tècnic del primer equip barcelonista com a preparador de porters Compaginà aquesta tasca amb la coordinació del hanbdol…

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera aconseguí 96…

Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m a l’aire lliure 1955, 1957, 1959-63, de 1500 m a l’aire lliure 1955-59, 1961-64 i de 1000 m en pista coberta 1965 i fou subcampió d’Espanya de cros 1961 També es proclamà campió de Catalunya de 800 m 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960, 1962, 1964, de 1500 m 1952…

Fou fundat el 1952 després que l’Ajuntament obligués els clubs d’escacs, ciclisme i bàsquet de la població a fusionar-se El Club Bàsquet Pineda havia estat format l’any 1949 i participava en les competicions federatives En la seva primera temporada competint com a Unió Esportiva i Recreativa Pineda, la de 1952-53, obtingué el Campionat de Catalunya de segona preferent La temporada 1955-56 ascendí a la màxima categoria del campionat català i en l’equip destacava el jove jugador Francesc Nino Buscató El 1960 passà a jugar a la pista poliesportiva municipal de la plaça del Mercat Disputà la…

Ocupà la posició de porter A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa 1941 Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando 1942-44 i seguidament fou cedit al Mallorca 1944-46, a segona divisió El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador 1961 Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un…

Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…

Formada al Club Natació Badalona, competí pel Club Natació l’Hospitalet fins el 2008, que passà al Club Natació Sabadell Entre el 2013 i el 2023 entrenà a l’UCAM de Múrcia i des de l’octubre del 2023 al CN Barcelona L’any 2006 guanyà dues medalles d’or en el Campionat Mundial de natació júnior de Rio de Janeiro en les especialitats de 400 m lliures i 400 m estils Des del 2008 és la clara dominadora en els campionats d’Espanya i ha afermat el seu lideratge en totes les especialitats, convertint-se en la principal medallista, amb rècords estatals en 800 i 400 m lliures en piscina llarga 2012,…