Resultats de la cerca
Es mostren 1511 resultats
diagrama
Diagrames estadístics: de barres, de sectors, etc,
Matemàtiques
Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra.
batllia de Casp
Història
Nom que prengué abans del 1381 l’antiga comanda de Casp
(Aragó), de l’orde de l’Hospital, existent ja el 1254 i que s’incorporà al mateix s XIII el lloc de Samper de Calanda.
La dignitat de batlliu de Casp fou una de les més importants de l’orde a la corona catalanoaragonesa
Rocaverd
Antiga granja de Poblet, situada al municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), existent des de vers la fi del s XII, des d’on s’explotaven un lot de terres concedides al monestir pels volts del 1177.
Desaparegué molt aviat i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà
balança
Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
opéra-ballet
Música
Tipus d'òpera mixta entre el cant i el ballet, sorgit a l’Òpera de París (Acadèmia Reial de Música) com a fruit de la passió existent a França, i sobretot a la capital, pel gènere coreogràfic.
Fomentada especialment per JB Lully en les seves òperes, el primer que creà una opéra-ballet fou, però, el compositor provençal A Campra amb L’Europe galante 1697, obra que, pel fet d’ésser estrenada a l’Òpera, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra Les Fêtes vénitiennes , 1710 i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí JPh Rameau, amb títols com Les Indes galantes 1735 En aquest tipus d’òpera, l’argument els usos amorosos en diferents països europeus - L’Europe galante - o a tot el món - Les Indes galantes - solia ser…
regla de Cram
Química
Regla que prediu el diastereòmer que es formarà en major quantitat en una reacció d’addició (reacció de Grignard, reducció amb hidrur metàl·lic, etc.) quan hom crea un centre asimètric adjacent a un altre de ja existent.
Fou enunciada 1952 per DJ Cram
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…
Torre dels Frares (Fraga)
Art romànic
Situació Edifici que fou una possessió tradicional dels templers i, més tard, dels hospitalers, traslladat del seu indret originari el 1972 per exigències del traçat de l’autopista A-2 ECSA - J Bolòs La torre dels Frares, coneguda també com l’almúnia dels Templers, és situada al sud de la vila de Fraga, gairebé al límit amb el terme de Torrent de Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773973 Per a arribar-hi des de Fraga cal agafar la carretera N-II en direcció a Mequinensa, i uns quants metres abans d’arribar a l’entrada de l’autopista A-2, hom veu a mà dreta la torre dels Frares JRG Història L’…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…