Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
ascensor

Esquema d’un ascensor elèctric
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 05,8 —y 72,2…
Santa Maria de Durfort (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG748224 S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les serralades…
Santa Creu de Torèn (Saorra)
Art romànic
Situació Petit edifici romànic de nau i absis, amb la porta al mur de migdia acompanyada d’obertures tardanes per a fer-hi claror ECSA - A Roura L’església de la Santa Creu és situada a la part més alta del petit poble de Torèn, al peu del castell homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 21’ 3” E Per a arribar-hi, partint de Saorra, cal agafar la carretera D-27, i un cop fets uns 2 km, cal prendre a mà esquerra el trencall de la carretera D-27f, que, en poc menys d’un quilòmetre arriba al poble de Torèn MLIR Història El lloc de Torèn Toresin és esmentat en la documentació…
Castell Formós o de Balaguer
Art romànic
Situació Vista des de migdia de la fortalesa, que s’alça en un esperó a l’extrem sud-est del pla d’Almatà ECSA - F Baltà Les ruïnes d’aquest castell balaguerí són situades al nord del nucli antic, sobre un dels turons que domina la ciutat Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Hom hi pot arribar a peu per dues vies distintes Una opció és prendre el camí del viacrucis que puja des de prop del pont de Sant Miquel fins al santuari del Sant Crist, salvant l’espadat oriental L’altra, recórrer el nucli antic des de la plaça del Mercadal nucli neuràlgic de la ciutat pels carrers Avall o Major, que…
pedat | pedada
Botànica
Dit de la fulla més o menys partida en què de l’àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de dins.
simitarra
Militar
Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ampla en el seu extrem, tallant en la seva part convexa, usat a l’edat mitjana principalment per àrabs, turcs i perses.
xifonada
Gastronomia
Preparació culinària feta amb fulles de verdures o hortalisses de fulla gran tallades en tires llargues i estretes, que es consumeix especialment en guarnicions, crua o bé ofegada amb mantega.
esmolar
Tecnologia
Oficis manuals
Fer agut el tall o la punta (d’una eina, una arma, etc), donant a la fulla l’angle de tall adequat per a l’ús a què és destinada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina