Resultats de la cerca

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, s’entrena habitualment a l’Escola de Tennis Mataró Ha estat campió de 6 torneigs de l’ITF Challenger i finalista dels torneigs ATP de Casablanca 2012, São Paulo 2017, Montecarlo 2017, Quito 2018, Kitzbühel 2019 i Córdoba, Argentina 2021, i en dobles, fent parella amb l’argentí Carlos Berlocq, a Båstad Suècia el 2013 El 2016 guanyà el seu primer títol individual ATP al torneig de Båstad també es proclamà campió de Catalunya A l’abril del 2017 arribà a ocupar la posició 19 en el rànquing de l’ATP, la seva millor classificació Repetí…

S’inicià en el món de la caça i al final de la dècada de 1980 s’interessà pel tir al plat Especialitzat en fossat olímpic, el 1989 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior i la de bronze per equips en el Campionat del món júnior En categoria sènior, fou campió d’Espanya de fossat olímpic 2008 i aconseguí diversos premis en la Copa d’Espanya, en el Campionat de Catalunya i en torneigs com el Gran Premi d’Andorra El 2002 igualà el rècord d’Espanya de fossat olímpic, rècord que baté l’any 2005 amb una tirada de 147/150, que igualà el rècord del món Gràcies a aquesta tirada…

Llicenciat en ciències de la informació, dirigí i presentà diversos programes de ràdio i televisió combinant habitualment el periodisme esportiu i l’humor en clau de paròdia Entre els programes radiofònics destacà Força Barça , emès per la Cadena Rato durant els anys vuitanta i on es retransmetien partits del Futbol Club Barcelona Parallelament presentà, a Televisió Espanyola de Catalunya, Força Barça , programa en to humorístic on es parodiaven esportistes i dirigents del món de l’esport Presentà també el programa Al Ataque a Antena 3 1992 i Força Barça i Ja hi som 1994-98 a…

Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes…

Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la relació entre la…

D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’…

Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid A partir del 1979 s’installà a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting —, utilitzà suports experimentals Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals El 1985 abandonà els motius i els recursos…

Es formà a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i a l’Escola Eina, de Barcelona S’ha especialitzat en la illustració de llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges Collabora habitualment en diverses revistes i editorials entre els nombrosos títols que ha publicat destaquen L’oca d’or , Valentina n as de nap , En Patufet , Els Bum-Bum van a l’escola , El moro Mussa 1999,  Txa-txa-txà 1994, Blanc o negre 1997, La bruixa dels panellets 1996 i la sèrie sobre Pau i Pepa Li han estat…

Residí habitualment a Santander, fet que condicionà tota la seva obra Fou diputat carlí el 1873 i membre de l’Academia Española des del 1897, on fou rebut pel seu gran amic Pérez Galdós Dintre el realisme, començà amb breus quadres de costums, com Escenas montañesas 1864, Tipos y paisajes 1871 i Bocetos al temple 1876 Les primeres novelles, de caràcter ideològic, pateixen d’una certa manca d’agilitat, com El buey suelto 1878, Don Gonzalo González de la Gonzalera 1879 i De tal palo, tal astilla 1880 La seva gran creació és la novella regional, sobre el paisatge i ambient de la…