Resultats de la cerca
Es mostren 3139 resultats
significat
Lingüística i sociolingüística
Contingut semàntic d’un signe lingüístic.
En la terminologia de Saussure és sovint difícil de distingir entre el significat i el concepte o la idea filosòfica i fins i tot una mena d’imatge mental concebuda com quelcom individual i ensems collectiu En general, el terme significat sol comparèixer com a sinònim de significació, accepció i sentit, malgrat l’esforç de no pocs lingüistes per distingir-los També és bastant comú el costum de distingir entre significat recte, figurat, afectiu i d’altres Lingüísticament parlant, cada significat es defineix per oposició als altres amb els quals forma un camp semàntic o sistema de…
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible…
caos
Mitologia
Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
És el concepte contrari a cosmos , o món delimitat i ordenat Aquest concepte es troba en moltes cosmogonies primitives Grècia, Babilònia, Fenícia, Egipte, Índia, Xina, Japó, Indonèsia, Polinèsia, Àfrica La descripció bíblica de la creació sembla emprar la idea de caos per tal de dibuixar la situació inicial del món, però la teologia cristiana, basant-se en la creació ex nihilo , s’ha negat a veure en el caos una matèria eterna preexistent a la creació Hom troba sovint aquest concepte en la filosofia presocràtica com a primer principi de la realitat Anaxàgores introduí el nous ,…
Rover
Empresa anglesa dedicada a la fabricació d’automòbils fundada el 1904 a partir d’una important fàbrica de bicicletes que havia estat creada per John Kemp Starley i William Sutton el 1877 i que prengué el nom de Rover el 1896.
El 1888 John Kemp Starley construí un automòbil elèctric, però aquesta idea no prosperà El 1919 fabricaren un automòbil de 8 CV, molt barat, que constituí el primer èxit de l’empresa en el món de l’automòbil, però els èxits més grans de la marca han estat els vehicles tot terreny Land Rover i Range Rover , el primer dels quals fou començat a fabricar el 1948 Es fusionà en el Rover Group el 1963 amb Leyland Motors Ltd i Triumph Motors Ltd, i posteriorment en el British Leyland Motor Corporation 1967, bé que la marca i el grup s’han mantingut Associat els anys vuitanta amb Honda…
John Flamsteed
Astronomia
Astrònom britànic.
Estudià a Cambridge, i l’any 1675 fou designat astrònom reial L’any següent fou fundat l’observatori reial de Greenwich, i Flamsteed en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins que morí Estudià els eclipsis solars i proposà un mètode per a determinar anticipadament les condicions d’observació d’aquests eclipsis des dels diferents punts de la superfície terrestre Perfeccionà els mètodes i els instruments per a l’observació dels estels i aplicà aquestes millores a la correcció i a l’ampliació dels catàlegs d’estels fruit d’aquesta tasca fou el Catalogue and Observations of Stars , publicat l…
Euclides
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Estudià probablement a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica Desenvolupà les seves teories en els Elements , en 13 volums Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes i de postulats que feren que fos considerada l’única geometria possible durant 19 segles, fins a l’aparició de geometries no euclidianes, les quals no segueixen els seus postulats Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres Demostrà que la sèrie de nombres primers és indefinida i que és un nombre irracional Ideà un procés de càlcul per a obtenir el…
Hugo Dingler
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der…
René Antoine Ferchault de Réaumur
Biologia
Física
Físic i naturalista francès.
Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de convertir le…
Hendrik Antoon Lorentz
Física
Físic holandès.
Fou un dels primers a considerar la natura elèctrica de la matèria així, segons ell, partícules elementals de signes contraris movent-se dintre tots els cossos en determinen les característiques físiques el corrent elèctric no és res més que el desplaçament conjunt dels electrons del cos conductor i la natura de les radiacions pot ésser explicada per la freqüència d’oscillació dels electrons Igualment com FitzGerald, però amb independència d’aquest, explicà el resultat contradictori de l’experiment de Michelson sobre la velocitat de la llum la seva idea sobre la contracció de la…
Abū Yūsuf Ya’qūb ibn Isḥāq al-Kindī
Filosofia
Filòsof àrab.
De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina