Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
es Freus
Zona navegable entre Eivissa i Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors.
El freu més important i l’únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s’obre entre l’illa des Penjats i l’illa de s’Espalmador o la immediata des Porcs
golf de Bengala
Golf marí
Part de l’oceà Índic compresa entre la Unió Índia a l’oest, Bangladesh al nord i Myanmar, Tailàndia i Malàisia a l’est.
Al sector oriental del golf hi ha les illes Andaman i Nicobar És afectat pels monsons, que provoquen en aquesta àrea pluges molt intenses Hi desemboquen l’Irauadi, el Ganges, el Brahmaputra, el Godāvari i el Krishna Els ports principals del golf són Rangun i Sittwe a Birmània, Chittagong a Bangladesh, Calcuta, Vishākhapatanam i Madràs a l’Índia, Trincomalee a Sri Lanka i Port Blair a les illes Andaman
Territori Antàrtic Britànic
Territori no independent
Colònia britànica formada pels territoris de l’Antàrtida situats entre el paral·lel 60° de latitud sud i els meridians 20° i 80° longitud oest.
Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina
Alvise Ca’da Mosto
Geografia
Història
Explorador italià al servei de l’infant Enric de Portugal.
El 1455 partí amb una caravella per realitzar una expedició a l’Àfrica en el curs de la qual s’ajuntà amb el genovès Antoniotto Usodimare i arribà fins al riu Gàmbia, però la tripulació es negà a prosseguir El 1456, en una nova expedició feta conjuntament amb Usodimare, descobrí les illes del Cap Verd i arribà fins a les illes de Bijagós Escriví interessants relacions sobre els seus descobriments Tornà a Venècia el 1463
Francesc Barceló i Combis
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí
Josep Amengual i Batle
Historiografia catalana
Historiador i teòleg.
Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…
ràfids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies, extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.
L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos
tord

Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
Bartomeu Barceló i Pons
Economia
Geografia
Geògraf i economista.
Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la…
Els illots orientals de les Pitiüses
Tagomago, la més oriental de les illes del litoral d’Eivissa, allotja importants poblacions d’aus marines i de falcó de la reina Falco eleonorae Yves Hennechart Els illots orientals de les Pitiüses 26, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La costa oriental d’Eivissa és relativament més pobra d’illes de nord a sud cal esmentar la gran mola de Tagomago, al cornaló nord-est de l’illa les tres illes d’Es Canà i Santa Eulàlia, els illots pròxims a la ciutat d’Eivissa Vila, i les que emergeixen just al sud de la ciutat la de Ses Rates, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina