Els illots orientals de les Pitiüses

Tagomago, la més oriental de les illes del litoral d’Eivissa, allotja importants poblacions d’aus marines i de falcó de la reina (Falco eleonorae).

Yves Hennechart

Els illots orientals de les Pitiüses (2.6), entre els principals espais naturals de les Pitiüses.

La costa oriental d’Eivissa és relativament més pobra d’illes: de nord a sud cal esmentar la gran mola de Tagomago, al cornaló nord-est de l’illa; les tres illes d’Es Canà i Santa Eulàlia, els illots pròxims a la ciutat d’Eivissa (Vila), i les que emergeixen just al sud de la ciutat: la de Ses Rates, els Malvins i la de Sa Sal Rossa. Pertanyen, totes elles, a la sèrie estructural d’Eivissa, amb terrenys d’origen triàsic, cretaci i miocè. Són de petita extensió i cotes modestes, a excepció de Tagomago, que arriba als 117 m d’altitud.

Els elements més valuosos des del punt de vista botànic de totes aquestes illes es troben als Malvins, on creix la subespècie citrina de l’alfals arbori (Medicago arborea), que alguns autors consideren com una espècie diferenciada. Altres vegetals interessants són el sosó (Salsola oppositifolia) i la ravenissa Diplotaxis catholica subspècie ibicensis.

Quant a la fauna, cal esmentar les distintes colònies de la baldriga cendrosa, present a distints illots. La baldriga pufí sols és coneguda a Tagomago, on va ser objecte d’espoliacions fins fa pocs anys. El mateix succeïa amb la colònia de falcó de la reina d’aquest illot, força nombrosa i important. Alguns anys, s’han establert sobre distints illots colònies de cria de la gavina corsa, i el gavià argentat té a Tagomago un bon nucli de nidificació. El corb marí emplomallat, rar a les Pitiüses, manté en aquesta illa una petita població. La sargantana pitiúsica és present a totes les illes, i se n’han descrit distintes races, poc diferenciades. Cal destacar-ne una minúscula població artificial al Dau Gros, a prop de Vila: els anys trenta els herpetòlegs alemanys iniciaren un experiment introduint aquí alguns mascles de Ses Bledes (melànics i grans) i femelles d’Eivissa; recentment s’ha pogut comprovar que alguns descendents d’aquesta hibridació continuen poblant aquest illot, malgrat la seva minúscula extensió.

Tots aquests illots són legalment protegits. A Tagomago (poblat en el passat) s’hi construí fa pocs anys una sumptuosa residència estival, però poc utilitzada. També han estat abandonades antigues pràctiques pastorals.