Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment els amplià a Alemanya Debutà a Bielefeld el 1969 com a Venus Tannhäuser , paper que repetí en diversos teatres germànics i també a l’Òpera de San Francisco El 1974 fou Siglinde La valquíria al Festival de Bayreuth i al Covent Garden de Londres Un any després interpretà el paper d’Eva Els mestres cantaires de Nuremberg a Bayreuth i San Francisco Especialitzada en R Wagner, el 1989 es presentà al Metropolitan de Nova York com a tercera Norna El capvespre dels déus El seu repertori inclou igualment papers destacats d’…

Es formà amb Ramon Aleix i Batlle i Francesco Beroni Després d’una estada a Cuba, on es guanyà la vida com a violinista, ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Entre el 1859 i el 1866 dirigí l’orquestra de la Societat Coral Euterpe Esdevingué un estret collaborador d’A Clavé, tant en l’organització dels concerts dels Jardins d’Euterpe com en l’endegament del moviment coral claverià Si bé algunes fonts el situen com a mestre de capella de la parròquia de Sant Jaume, a Barcelona, aquesta informació es contradiu amb el fet cert que des del 1851 --l’any de creació de la…

Estudià cant a París, on debutà el 1977 com a membre integrant de l’Opéra-Studio A partir de llavors aparegué successivament en teatres de França i Suïssa i el 1982 es presentà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Les Boréades , de JPh Rameau Posteriorment s’ha especialitzat en el repertori contemporani d’autors francesos Inaugurà la temporada 1984-85 del Gran Teatre del Liceu com a Comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro Durant la temporada 1991-92 cantà Alceste , de JB Lully, al Teatre dels Champs Elysées de París i el 1997 protagonitzà un reeixit…

Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata  i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada 1927-28 estrenà…

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un intèrpret de…

Es formà a Barcelona i al Círculo Artístico de Madrid Viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894, on va exposar un paisatge A més de Barcelona, feu diverses exposicions arreu, entre les quals cal destacar les de Califòrnia, Mèxic, Budapest i l’Havana Guanyà la medalla d’or a Filadèlfia EUA, 1907 i a Budapest, on també rebé diploma d’honor En l’àmbit de la vida catalana, fou conseller de cultura 1925 del Centre Català de l’Havana i president d’aquesta entitat 1930-33 Dedicat a la decoració, el 1909 restaurà el …

El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…

La Ciutadella De l’Exposició al Zoo Víctor Balaguer va ser l’iniciador d’una campanya que es va dur a terme a través de les publicacions periòdiques del moment amb la finalitat d’aconseguir l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa situada al barri de la Rivera, que s’havia construït en època de Felip V per tal de frenar qualsevol iniciativa de rebellió de la ciutat La fi de la Revolució de Setembre del 1868 va suposar l’entrega a Barcelona de la superfície ocupada per la construcció per part del general Prim en aquest emplaçament, s’hi pretenia fer el parc de la Ciutadella…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen…

Estudià música a Zagreb, on debutà El 1978 fou contractada a l’Òpera de Frankfurt i el mateix any debutà com a Kundry Parsifal en el Festival de Bayreuth, paper que representà al Palau de la Música 1981 i al Liceu de Barcelona 1983 En aquest teatre interpretà, també, Euryanthe de Weber 1989 La seva trajectòria internacional l’ha duta als teatres d’òpera de Viena -on el 1990 cantà unes aplaudides funcions de Lohengrin -, Hamburg, Düsseldorf, París, Ginebra, Brusselles, Basilea i Milà, a més del Festival de Salzburg El 1992 cantà Parsifal en diversos teatres dels Estats Units i l…