Resultats de la cerca
Es mostren 2293 resultats
Confederació Germànica

La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de…
Les peoniàcies
En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere, Paeonia , amb una…
Sant Marçal (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de pins després s…
Castell de Bellestar (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix i de Castellbò Va…
Palau Reial de Palamós
Art romànic
Abans de l’any 1290, s’havia construït a Palamós un palau, situat al Pedró, a la part més alta del turó on hi ha actualment el poble En aquesta data, segons Josep Pella i Forgas, el rei donà permís a Guillem Baster perquè pogués fer obres i millores en aquest palau, que havia de servir com a habitatge del monarca quan fos en aquest lloc L’any 1327, el rei Jaume II anomenà aquest edifici com a “ hospitium sive palatium nostri loci de Palamors” En aquesta època, el palau reial palatium regium era tingut pel rei per Guillem Bru de Girona L’any 1327, era en mans de Bernat Pallarès,…
Berenguer d’Oms i de Santapau
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar…
Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmes i Sanxo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Erudit i narrador.
Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull , i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…
,
Loyset Compère
Música
Compositor francès.
Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…
repoblament
Història
Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies Mentre a…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina