En la subclasse de les dil·lènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes. La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams. Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com il·lustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii, a dalt, i P. officinalis subspècie humilis, a baix.
Ramon M. Masalles i Josep Nuet i Badia
Família formada per un sol gènere, Paeonia, amb una trentena d’espècies distribuïdes per les latituds temperades boreals. Són herbes o petits arbusts de fulles dividides i flors grosses i vistoses. Aquestes flors, d’aspecte globós, duen un nombre variable de sèpals i de pètals, molts estams i de dos a cinc carpels lliures que fruiten en sengles fol·licles. A les nostres contrades, s’hi fan, per bé que rarament, dues peònies, o pampelònies: P. officinalis subespècie humilis i P. mascula subespècie cambessedesii, totes dues herbes robustes amb grans flors de pètals entre rosa encès i porpra. La primera apareix a diverses serres prepirinenques i a les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals (ports de Beseit, Maestrat, etc.), sobre calcàries, mentre que la segona, tota ella un xic més petita, és una planta endèmica de les illes Gimnèsies. De P. officinalis, a més, se n’han derivat les peònies de jardí, sovint de flors plenes, amb molts pètals i diversament acolorides.