Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
Pont de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Pont del segle XI compost per tres arcades, sobre l’Isàvena, que ha donat nom i origen al nucli del Pont de Serradui ECSA - J Bolòs Aquest pont es localitza al nucli del Pont de Serradui, vora la carretera, entre els quilòmetres 31 i 32, damunt l’Isàvena Al seu costat hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Encara en l’actualitat és utilitzat com a pas principal del riu JBP Mapa 32-11 251 Situació 31CG002883 Pont És format per tres arcs El més occidental és de mig punt, amb uns muntants alts El central també és de mig punt i es fonamenta sobre les roques que hi ha a banda i banda…
Construcció propera a la capella de Sant Narcís (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Vista de la part superior d’una petita balma la superfície de la roca presenta diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca situada al cim del turonet que hi ha sobre la capella de Sant Narcís, veiem forats, encaixos i dipòsits, que cal pensar que foren fets en relació amb un lloc d’habitació medieval Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 02,7 —y 44,9 31 TDG 027449 Des de la capella de Sant Narcís, situada a l’esquerra de la carretera que va de Navars a Viver, s’hi pot…
Trompa de Fal·lopi
Anatomia humana
Les trompes de Fallopi , també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscilla entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada En cada trompa es diferencien dues parts la porció intramural i la porció lliure La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa…
Visó americà
El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela…
Brooklyn
Barri
Barri de Nova York, EUA, a Long Island, separat de Manhattan per l’East River, de Nova Jersey per l’Upper Bay i de Staten Island pel Narrow.
A més del seu caràcter residencial, és el barri més important quant a indústria i comerç un dels centres comercials més importants del món i el primer centre mundial teatral i d’espectacles És unit mitjançant ponts i túnels subterranis amb Manhattan —especialment pel pont de Brooklyn , suspès, d’1 km de longitud, inaugurat el 1883— i Staten Island Centre d’ensenyament superior Brooklyn College, Polytechnic Institute of New York, fundat el 1854, Pratt Institute i St Francis College, fundat el 1884 Té nombroses platges entre elles la de Coney Island i installacions militars Fou la…
Balkhaš
Llac
Llac de la República del Kazakhstan.
Situat a l’estepa, s’estén en forma d’arc des dels contraforts dels Tarbagataj devers la frontera amb el Kirguizistan 605 km de longitud i 18 800 km 2 d’extensió El llac presenta una diferenciació E-W, passant d’aigua salada i d’una profunditat de 26 m a aigua dolça i a una profunditat de 6 a 8 m No té emissaris importants, perquè perden les aigües per l’estepa, el principal és l’Ili A l’hivern es glaça uns 130 dies La pesca en constitueix l’únic aprofitament econòmic Vora el llac hi ha la ciutat de Balkhaš 84 000 h est 1987
Primeres imatges de l’objecte més distant conegut del sistema solar
La NASA anuncia la recepció de les primeres imatges de l’objecte del sistema solar més distant del Sol, captades per la sonda New Horizons Aquest objecte, d’una longitud màxima de 33 km, consta de dues parts més o menys esfèriques i és anomenat Ultima Thule Situat al cinturó de Kuiper , a una distància de 6,5 mil milions de quilòmetres de la Terra Les imatges es van captar quan la sonda era a només 28000 km d’Ultima Thule Fins ara les imatges més llunyanes eren les de Plutó, captades també per la New Horizons el juliol del 2015, a uns 5 mil milions de quilòmetres de la Terra
rosa dels vents
Rosa dels vents dibuixada en un portolà del 1600, confeccionat per Vicenç Prunes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Diagrama utilitzat en meteorologia i climatologia, per a resumir les observacions dels vents, recollides durant un període de temps llarg.
Generalment les observacions del vent corresponen a vuit direccions principals N, NE, E, SE, S, SW, W, NW, indicades per línies que surten radialment d’un punt central El percentatge del temps total durant el qual el vent bufa d’aquestes direccions és indicat per la longitud dels segments respectius Per a indicar la velocitat mitjana del vent durant el període en què s’ha construït la rosa, hom utilitza petites barbetes unides als extrems dels segments radials Cada barbeta completa simbolitza deu nusos, i mitja barbeta cinc nusos Rosa dels vents dibuixada en un portolà del segle…
Gran Canyó

El Gran Canyó
© Fototeca.cat
Congost
Congost excavat pel riu Colorado a l’altiplà del mateix nom, a l’estat d’Arizona, al SW dels EUA.
Els materials són sedimentaris Té una longitud de 350 km, una amplada que varia entre els 6 i els 29 km i una alçada que oscilla segons els llocs entre els 750 i 1700 m Té un indubtable interès turístic i fou declarat parc nacional el 1919 en una extensió de 2610 km 2 A les seves parets es comptabilitzen més de 1000 coves, de les quals només unes 300 han estat catalogades Vista aèria del Gran Canyó CC Wonderful Pics Per la grandària i per les estalactites i estalagmites que s'hi conserven, algunes coves, com la Domes, estan obertes a la visita de turistes
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina