Les trompes de Fal·lopi, també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari. Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre; fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscil·la entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada. En cada trompa es diferencien dues parts: la porció intramural i la porció lliure.
La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa comunicada amb l’úter, que precisament es troba inclosa en el gruix de la paret uterina. Així, aquesta zona, d’aproximadament 1 cm de longitud, s’insereix en un dels angles del fons de l’úter, i la seva llum es comunica amb l’interior de l’úter a través de l’anomenat orifici intern de la trompa.
La porció lliure o intraperitoneal correspon a la part que queda per fora de l’úter, estenent-se cap a l’ovari, inclosa en un replegament del lligament ample, que és una porció del peritoneu, la membrana que recobreix els òrgans abdominals. Aquesta porció lliure, al seu torn, es divideix en tres segments de característiques diverses. La part més propera a l’úter és anomenada istme de la trompa; té uns 3 cm de longitud i solament 3 o 4 mm de diàmetre. A continuació hi ha l’ampul·la de la trompa, que té uns 5 cm de longitud i, d’un diàmetre que s’engruixeix en direcció a l’ovari. La darrera porció, d’uns 2 o 3 cm, és l’infundíbul o pavelló de la trompa, que té forma d’embut. Les vores terminals de l’infundíbul són irregulars i formen diverses prolongacions anomenades franges o fímbries. En aquesta darrera porció hi ha l’orifici abdominal o peritoneal de la trompa, per on l’interior de l’òrgan comunica amb la cavitat abdominal, on es troba l’ovari.
La situació exacta de les trompes és molt variable pel fet que el lligament ample els permet una gran mobilitat. En general, des de la seva inserció en l’úter, cada una de les trompes es dirigeix enrere i una mica cap amunt. L’infundíbul descriu una corba sobre l’ovari de manera que les fímbries s’hi adapten. Així, la trompa pot captar fàcilment els òvuls despresos per l’ovari.
Interiorment, les trompes es troben cobertes per una mucosa o endosàlpinx, constituïda per una capa de cèl·lules cilíndriques, semblant al revestiment intern de l’úter o endometri, l’alçada de les quals varia segons la fase del cicle menstrual. Aquestes cèl·lules cilíndriques són de diversos tipus. N’hi ha que elaboren secrecions que aboquen a la llum de la trompa, les quals contenen substàncies nutritives per a l’òvul. Les cèl·lules restants tenen a l’extrem lliure unes petites prolongacions o cilis que exerceixen un moviment en direcció a l’úter, i que, per tant, afavoreixen el desplaçament en aquesta direcció de les secrecions i els òvuls.
Per fora de la mucosa o endosàlpinx hi ha dues capes de fibres musculars, les unes disposades en forma circular i les altres longitudinalment. Les contraccions d’aquestes fibres musculars provoquen moviments peristàltics que obren i tanquen intermitentment segments consecutius de la trompa en direcció cap a l’úter. Aquestes contraccions faciliten també el desplaçament del contingut de la trompa en direcció a la cavitat uterina.