Resultats de la cerca

El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera  amb coincidències importants amb l’ art pobre  que sorgí a Catalunya, en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients llana en recipients de fusta o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà…

La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada Prelitoral…

La primera referència del lloc de Cambrils és de l’any 1152, que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV feu donació del lloc de Cambrils a Ponç de Regomir perquè hi bastís una torre i la tingués de forma franca Li atorgà la meitat del territori en franc alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat L’església parroquial de Santa Maria de Cambrils devia bastir-se ben aviat, car ja apareix en la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’església de Tarragona l’any 1154 I de nou en la de Celestí III de 1194 El rector de Cambrils contribuí amb 156 sous i 18…

El “ chastro Teraçola ” apareix esmentat en un document del 1065, en les afrontacions d’un alou L’any 1099, Eriman donava a Santa Maria de Solsona les vinyes que tenia “ in terminibus Terrazole ” Al principi de la centúria següent 1106, Berenguer Ricard declarà Terrassola i els seus termes a favor de les esglésies d’Urgell i Solsona, les quals, al seu torn, li lliuraren en feu la part del mateix domini que tenia Berenguer Ramon de Puigverd, per tal que en fos castlà Babot, fill de Guillem Gispert i Godlèn, en el seu testament de l’any 1145 donà Terrassola “ Terraciolam ” meitat…

L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de…

El 15 d’octubre de 2017 es van celebrar eleccions municipals a Estònia Considerat el país més digitalitzat del món, el 28% dels electors van votar prèviament, la majoria dels quals de manera digital Els resultats no van sorprendre ningú el Partit del Centre, que controlava l’Ajuntament de Tallinn, va obtenir el 27% dels vots, seguit molt de prop en nombre de regidors pel Partit Reformista, amb el 19,5% dels vots Tanmateix, gairebé la meitat dels regidors del país van ser elegits en llistes independents Estònia va mantenir la política tradicional europeista i atlantista, i el…

L’església, de la segona meitat del segle XVIII, és a la venda de Peralta sovint hom diu Peralta per a designar el poble La població és disseminada, a part un petit nucli a la vora de l’església

S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans

Durant la república fou d’argent en substituir l’as com a moneda de compte s III aC, fou de bronze, amb un pes d’una unça Desaparegué de la circulació a la segona meitat del s III dC

Hom distingeix entre el mig adreç quan el cavall duu enflorades la meitat de les trenes i l' adreç de cabellera , que són els guarniments de flors que hom posa a la crinera del cavall els dies de festa