Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
Pere Falqués i Urpí
Fanal modernista de Pere Falqués i Urpí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual…
Alexandre-François Debain
Música
Constructor d’instruments francès.
Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851…
Pierre Thibaud
Música
Trompetista occità.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i…
balalaica

Balalaica russa de tres cordes de la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada molt popular a Rússia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la…
memòria ROM esborrable
Electrònica i informàtica
Tipus de memòria passiva únicament de lectura, que pot ésser esborrada i reprogramada per l’usuari.
És basada en la tecnologia FAMOS, és a dir MOS de porta flotant El dispositiu presenta dues portes superposades de metall o silici policristallí, una en contacte amb l’exterior i l’altra flotant dins de l’òxid Quan hom connecta una tensió elevada a la porta exterior i al drenador, s’injecta càrrega a través de l’òxid emmagatzemat a la porta flotant Aquesta càrrega impedeix que es formi el canal quan s’aplica una tensió usual a la porta, i fa que el MOSFET no sigui conductor, cosa que equival a dir que hi ha un “1” enregistrat en una cèllula…
Charles Lewis Tiffany
Vitrall de Charles Lewis Tiffany, argenter i vitraller nord-americà
© B. Llebaria
Arts decoratives
Orfebre i vitraller nord-americà.
El 1837 fundà a Nova York una manufactura i botiga d’argenteria i vidrieria que assolí ràpidament renom Especialment dins l’estil modernista, creà obres excellents, només comparables amb les de René Lalique, tant en joieria com en vidrieria El 1878 fou el primer a adoptar a l’Occident l’ús del mokume , metall utilitzat només al Japó, compost d’or, argent, estany i coure mesclats a fi de produir un joc de vetes El seu negoci rebé un gran impuls gràcies a les inversions en diamants que dugué a terme en 1848-49 La joieria, que rebé el nom de Tiffany des del…
colissa
Música
Secció extensible d’alguns aeròfons formada per dos tubs concèntrics hermèticament encaixats, que es poden desplaçar l’un dins de l’altre.
S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina