Resultats de la cerca
Es mostren 3313 resultats
La Gente Joven del Cine Amateur
Cinematografia
Col·lectiu de cineastes amateurs constituït a Barcelona el 1952 per un grup de joves encapçalats per Jordi Juyol i format per Jordi Feliu, Pere Balañà i Sergi Schaaff (més tard professionals) i Joan Buxó, Salvador Tort, Joan Benedicto, Josep Casajuana i Francesc Ibáñez.
Aquest grup creia que l’amateurisme era un camí per a accedir al professionalisme i els seus membres vindicaven un cinema més lliure i creatiu que el que es practicava des de la Secció de Cinema Amateur del CEC El 1953 realitzaren set curts collectius i dos més fins el 1957, que mostraren arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i aconseguiren diversos guardons El 1955 realitzaren el film d’episodis Variación , format per "La huella" de J Feliu, "Sincopada al ritmo del dibujo animado" de J Juyol i "La aventura de papel" de P Balañà, conjunt que el collectiu considerà el seu "manifest…
antecedent/consegüent
Música
Nom aplicat als dos segments musicals juxtaposats que mantenen una relació de complementarietat, que té lloc sobretot en la compensació harmònica.
El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons…
Francesc Gargallo
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla…
,
Francesc Ramon Xiqués
Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…
aria da capo
Música
Tipus d'ària que respon al model de forma ternària amb reexposició (ABA).
La reexposició de la primera part s’indica en la partitura amb l’expressió da capo 'des del principi' És un tipus d’ària molt habitual a les òperes del segle XVIII -com per exemple la número 1 de l’acte segon de l' Olimpiade de GB Pergolesi- que també es troba en les cantates i passions de JS Bach Passió segons Sant Mateu , núm 6
Pyrenae
Publicacions periòdiques
Revista anual de prehistòria i arqueologia, fundada el 1965, a Barcelona, per Joan Maluquer de Motes, que n’és el director, i publicada per l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans El 1985 se n'interrompé la publicació, fins el 1993, any a partir del qual tornà a ésser editada amb periodicitat anual pel departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la Universitat de Barcelona A partir del núm 35 2005 ha experimentat un canvi de format i apareix semestralment dos volums l’any
Francesc Orriols
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana 1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807
,
El panorama artístic a Tarragona
Art gòtic
La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments…
Plantes superiors legalment protegides
L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…
L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina