Resultats de la cerca

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual…

Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El seu procés…

Fill de l’actriu Lucia Bosè , a quinze anys interpretà la seva primera pellícula, Los héroes millonarios , de Duccio Tessari Des d’aleshores ha intervingut en diversos films Suspiria , de Dario Argento 1975  El caballero del dragón 1985, de Fernando Colomo  Tacones lejanos 1991, de Pedro Almodóvar, i La reine Margot , de Patrice Chéreau 1993, al costat d’Isabelle Adjani, entre d’altres Com a ballarí ha treballat amb Lindsay Kemp i fou alumne de Martha Graham Com a cantant, es convertí en líder d’un públic adolescent i femení de l’Estat espanyol El seu primer èxit discogràfic, Linda 1977,…

Hom el considera com un dels millors futbolistes de tots els temps Davanter centre o interior, posseïa un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris Jugà primer amb el Bauru 1951 i fou professional el 1956 amb el Santos FC, equip amb el qual assolí sis títols nacionals 1961-65, 1968, dues Copes Libertadores d’Amèrica 1962, 1963 i dues vegades la Copa Intercontinental 1962, 1963 El 1975 fitxà pel Cosmos de Nova York, amb el qual guanyà un títol nacional 1977 i finalitzà la seva carrera esportiva el mateix 1977 Internacional gairebé un centenar de vegades amb la selecció…

Amb el seu germà Louis Lumière Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948, químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf cinematografia Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc pantalla Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pellícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment La primera…

Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna…

Debutà el 1963 en el teatre, i el 1966 actuà en Blow-Up , pellícula de Michelangelo Antonioni Dos anys després, durant el rodatge de Slogan , de Pierre Grimblat, conegué Serge Gainsbourg , amb el qual convisqué tretze anys, i esdevingué una icona del París contracultural dels anys seixanta, ciutat on s’installà des dels vint anys Amb Gainsbourg publicà el seu primer disc,  La chanson du Slogan 1969, banda sonora del film, i collaborà en nombroses cançons, entre les quals hi ha  Je t’aime moi non plus 1969 Posteriorment publicà Di Doo Dah 1973, Lolita Go Home 1975, Ex fan des sixties 1978,…

Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de Venècia Nobi…

Ingressà a la Universitat Politècnica Estatal de Califòrnia amb una beca de futbol americà, estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i obtingué dues beques més per a cursar art dramàtic al Drama Studio London, Berkeley Debutà com a actor en la producció de Fast Times atRidgemont High 1982, i posteriorment participà en The Color of Money 1986, Platoon 1986, i a la comèdia Good Morning, Vietnam 1987 La interpretació del músic Charlie Parker en el film Bird 1988, dirigit per Clint Eastwood, li permeté d’obtenir el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Canes i…

John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral, en…